Enric I. Canela

Aquest matí escrivia Què és recerca en català referint-me a na jornada organitzada el dia 16 per la Societat Catalana de Terminologia i la Fundació Torrens-Ibern per debatre l’ús i la presència del català en la recerca cientificotècnica. Es tractava de la XII Jornada de la SCATERM: «Presència del català en l’espai cientificotècnic. Quina terminologia tenim, sense textos especialitzats?».

Allà parlava de la recerca. Jo no comprenc la recerca en català. En el meu món no té llengua i es difon en anglès.

Una altra cosa és la docència. Deia Jordi Matas, catedràtic de ciència política de la Universitat de Barcelona, que dels 475 màsters que s’ofereixen a les universitats catalanes, només una desena es poden estudiar íntegrament en català.

Si mirem els graus, la majoria són en català, si mirem els màsters la cosa cau. La internacionalització dels màsters és imprescindible. Tenim àmbits en els que aquesta internacionalització és anar a l’espanyol. Altres seria anar a l’anglès. Cal ser transparents i ensenyar com estan les coses.

Es reclama, segons llei, que el professorat ha de saber català en dos anys. M’agradaria veure que se’n fa d’això.

En el tema de l’ús del català a la docència hem de ser rigorosos i defensar el seu ús. És la llengua del país.

Una resposta a “La llengua de la docència universitària”

  1. a 21 abr. 2015 a les 9:01 Josep

    Sempre he defensat la necessitat de programes en anglès a les universitats catalanes.

    Ara bé, oferir programes de màster en català també és un repte molt interessant.

    Pensem que si es fan en català es perd mercat internacional.

    Si els programes són de qualitat, els estudiants també vindran. Per un estudiant d’Amèrica Llatina, Portugal, Itàlia o França, aprendre català no és problema gros.

    D’altra banda, hauríem de començar a vendre la idea que el català és una llengua de prestigi i pont entre el castellà, el francès i l’italià. Per tant, una llengua útil.

    El govern japonès té un programa molt potent de beques per a estudiants de tot el món i especialment d’Àsia. Són per estudiar a les universitats japoneses, en japonès. És una manera de prestigiar la pròpia cultura i llengua. Això no ho podem fer els catalans? Pots imaginar proves internacionals de coneixement del català per accedir a les universitats catalanes?

    Em diràs que el japonès és una llengua amb molts parlants. Doncs, jo et respondré que el català té bones llengües veïnes i això, podria ser una sort.

    D’altra banda, gràcies a aquestes llengües veïnes, estem millor situats que els escandinaus, que fan molta més docència universitària que nosaltres en la llengua pròpia.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació