Enric I. Canela

SINC diu que l’accés obert divideix a la comunitat científica. Explica que resulta difícil trobar arguments en contra de l’accés obert, el sistema on line que ha revolucionat el món editorial i que permet un accés immediat -sense barreres econòmiques ni tècniques i sense restriccions de copyright al contingut de les revistes científiques. Diu, després de fer algunes entrevistes, que, no obstant això, no tot són avantatges, i també és tema de controvèrsia en la comunitat científica. L’article està basat en l’anàlisi que fan diversos investigadors sobre els pros i els contres de l’accés obert’.

Destacable que la qualitat d’aquestes publicacions està sent qüestionada per una part de la comunitat científica, que considera que aquest nou model de negoci condueix a disminuir els estàndards de revisió per maximitzar els beneficis. Al costat més extrem, estan proliferant centenars de noves revistes i editorials d’accés obert, que transgredeixen tots els principis ètics i que han fet famosa la llista d’Beall, un registre amb les trucades revistes i editorials ‘depredadores’, elaborat i mantingut per un bibliotecari de la Universitat de Colorado, a Denver.

Crec que si tens un bon article tens una revista d’accés obert bona l’abast. Només cal mirar els paràmetres d’impacte i citacions. Publicar en accés obert és car.

La Universitat de Barcelona té oberta una convocatòria d’Ajuts per publicar en accés obert. Finança, proporcionalment al nombre d’autors que signen amb afiliació de la UB, un màxim de 2.000 euros.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació