Enric I. Canela

Llegia un interessant, com sempre, escrit d’Antonio Árias. Abans escrivia més d’universitats, ara esporàdicament però quan ho fa genial. Avui ens parla de Ciència i burocràcia. Una anàlisi basada en una conversa amb el jurista Juan Manuel del Valle Pascual, funcionari de la Universitat Politècnica de Madrid.

Dit curt i ras. La tasca administrativa d’un grup de recerca és enorme. En alguns casos hi ha possibilitats econòmiques i es pot disposar d’un gestor de projectes. Altres és absolutament impossible. A sobre les sol·licituds cada vegada són més complexes. Hi ha qui ho deixa per estalviar-se aquests problemes. Per altra banda, avui la tasca d’un grup de recerca, d’un bon grup, ha de transcendir la recerca i entrar en la divulgació, la docència, la participació ciutadana. Fins on ha d’arribar això? Les coses han de canviar, especialment les estructures de les universitats, per donar suport a aquestes tasques.

Abans a l’estat tot era senzill i hi havia poc control. De sobte ens tracten com a presumptes corruptes. Fanatismes.

De totes formes, malgrat el meu curt comentari, llegiu la rica feina d’Antonio Árias.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació