- Enric I. Canela - http://www.enriccanela.cat -

Les polèmiques vacunes

Enric I. Canela

M’ha sorprès bastant la polèmica que s’ha creat sobre les vacunes arran del cas del nen d’Olot no vacunat, que encara s’ha embolicat més per les declaracions de Teresa Forcades, la monja política mediàtica [2]. Ella ha escrit un munt de coses sobre les vacunes. Des del 2006 porta una campanya contra la indústria farmacèutica. És fals que ella hagi dit que les vacunes no serveixen. La seva guerra és contra afirmacions exagerades i contra el comportament, que segons Forcades, no ètic de les companyies farmacèutiques. Efectivament, les companyies farmacèutiques tenen com a objectiu guanyar diners a través de la salut. És ètic? Si és fa honradament sí, sinó no. Com els que guanyen diners amb l’alimentació o amb qualsevol altra cosa. Hi ha garanties? S’intenta. Hi ha certesa? Mai no hi serà.

El costum de viure de titulars fa que les coses es treguin de context. Es generen alarmes infundades i es posa en boca de les persones el que no han dit.

El segons aspecte és si es vacunes són efectives al 100%. No, ho diu Teresa Forcades i té raó. Cap medicament és eficaç al 100% i sempre hi ha casos que no funcionen, fins i tot tenen efectes secundaris negatius.

No entraré sobre l’obligatorietat de les vacunacions. Crec que contra la diftèria si ho hauria de ser i contra la grip de cap manera. Les raons són ben senzilles. La toxina de la diftèria no canvia, el virus de la grip és diferent cada any i per tant l’acció de la vacuna incerta i a vegades, per a mi, no prou segura. De tortes formes no vull pontificar sobre el que no domino.

Si que m’ha cridat l’atenció un comentari que ha sortit. La perillositat de l’alumini. Les vacunes porten ió alumini, hidròxid o sals, per estimular el sistema immunològic. Les quantitats són molt baixes i algunes persones diuen, correctament, que la quantitat diària en la dieta és molt superior. Obliden, però, que l’alumini de les vacunes entra directament a l’organisme via els vasos sanguinis, mentre que l’alumini de la dieta s’incorpora per absorció intestinal, una barrera pràcticament infranquejable per a l’alumini dietètic. L’absorció intestinal de l’alumini és variable, depèn dels acompanyants, però està al voltant del 0,3%, de dos a cinc vegades més si es pren amb suc de taronja o llimona.

Amb això vull dir que l’alumini que s’injecta és perillós? No, suposo que en general no, però d’això no en parlaré, perquè no en sé prou. Només volia indicar que les coses que es diuen sovint són errònies o no fonamentades i que la seguretat completa no existeix. Agafem cada dia dades i amb les dades construïm coneixement. La medicina és sempre estadística, som diferents i reaccionem diferent davant de la malaltia i del medicament.

Hem de ser prou modestos per no creure que tenim la veritat de tot. De fet la ciència modifica paradigmes cada dia. Penseu en la història de l’aspirina.

No vacunar-se? Bé, podríem tenir tancats els nens a casa perquè a vegades hi ha accidents de trànsit. Moren més per accident de trànsit que per les vacunes.