Enric I. Canela

El Grup de Treball d’Indicadors, RedOTRI i RedUGI de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) ha presentat l’INFORME DE LA ENCUESTA DE INVESTIGACIÓN Y TRANSFERENCIA 2012 y 2013 DE LAS UNIVERSIDADES ESPAÑOLAS. Els resultats no són com per animar ningú. Anem al forat negre. Aquí teniu el resum executiu.

Resum executiu:

El comportament de l’activitat de les Universitats Espanyoles en recerca i transferència de coneixement en 2012 i 2013, que recull l’Enquesta de Recerca i Transferència de Coneixement 2012-2013, reflecteix clarament la situació d’intensa crisi econòmica, especialment en les administracions públiques. Aquestes administracions han reduït la seva acció de foment en R + D a les universitats, que són el principal actor de la recerca del país, el que revela la seva debilitat per fer front als reptes d’una societat basada en coneixement i innovació.

El finançament per a la recerca competitiva s’ha contret en aquests últims dos anys un 30% a causa, fonamentalment, a les administracions autonòmica i nacional. La col·laboració amb empreses en aquest període ha desaccelerat el brusc descens viscut en l’any 2011. Davant d’aquest panorama, els pressupostos generals de les universitats estan tractant de contenir el deteriorament de l’activitat i el sector exterior és l’únic que creix, tant en recerca competitiva com a contractada, si bé, a nivells que encara no compensen el deteriorament de les administracions i empreses espanyoles.

Amb tot, els resultats de la recerca, tant en publicacions científiques com en patents, que s’obtenen al cap d’uns anys després obtenir el finançament, han mantingut un ritme creixent fins a 2012. Però el 2013, han començat a notar amb les primeres disminucions dels seus indicadors dels efectes de les retallades de finançament dels primers anys de la crisi.

  • Amb un 92% d’índex de resposta entre universitats, l’Enquesta de Recerca i Transferència de Coneixement de les Universitats Espanyoles (d’ara endavant, Enquesta R + TC, o l’Enquesta) en la seva edició per als anys 2012 i 2013 ha obtingut, un any més, informació molt representativa de l’estat de la Recerca i la Transferència de Coneixement (I + TC) a les universitats espanyoles. L’Enquesta és una acció conjunta de les xarxes RedOTRI i RedUGI de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles i compta amb un recorregut de 12 anys en els quals s’ha anat ampliant i consolidant. Actualment, l’enquesta és un referent en la informació sobre recerca i transferència a Espanya, que cada vegada utilitzen més analistes i responsables del sistema d’innovació. En aquesta edició, que s’ha realitzat simultàniament per als anys 2012 i 2013, es presenten canvis rellevants en relació a la recollida de dades, ja que s’ha canviat a una eina anomenada KTI, desenvolupada per la CRUE per la Universitat de Múrcia.
  • La despesa universitari en R + D el 2013 reportat en l’Enquesta ha assolit els 3.288 M €, la qual cosa representa el 34% del pressupost executat per les universitats espanyoles. En aquest any el 51,5% de la despesa ha estat finançat pels pressupostos generals de les universitats, els quals solen contribuir al mateix mitjançant la part del cost del PDI i de les despeses generals assignables a recerca, així com dels programes propis de R + D. El pes en aquesta despesa del finançament competitiu extern ha estat d’un 37,6%, mentre que el finançament directe per contractació, normalment privada, se situa en el 10,2%, quedant en un 0,7% la despesa derivada de les donacions. L’evolució respecte de l’any anterior ha estat un desplaçament de l’origen de la despesa cap al finançament intern de la de la institució, que han compensat les menors aportacions dels finançadors externs.
  • La captació de finançament en recerca competitiva ha patit una forta contracció en 2012 el 19% enfront de l’any anterior. L’any 2013 ha tornat a disminuir un 4,6% addicional fins als 874M €. En tan sols 4 anys, des de 2010, les universitats han perdut un 28% del que venien obtenint en finançament públic. La disminució del finançament en aquest període s’ha notat especialment en els projectes de recerca (-38%), que és la partida més important i en les ajudes a la infraestructura (-68%). Per contra, els ajuts als recursos humans (contractació i mobilitat), que van retrocedir un 6% el 2012, han millorat notablement en 2013 fins als 219m €, situant-se fins i tot per sobre de 2010. El finançament de projectes col·laboratius, tercera en importància , s’ha mantingut amb poca variació.
  • Els forts canvis en el perfil del finançament públic captat són fins i tot majors si s’analitza des del punt de vista de l’origen del finançament. A la vista de la crisi econòmica i la política de retallades, les universitats estan canviant les seves fonts de finançament. Al costat de la contracció del finançament competitiu en el seu conjunt, 2012 i 2013 mostren una pèrdua continuada de quota en el finançament estatal, que de ser més de la meitat de la font de recursos en 2010 (636M €), ha passat a ser tan només el 35% (311M €) del total de finançament competitiu. El finançament provinent de la UE mostra el comportament oposat. En 2013 ha mantingut la seva trajectòria ascendent i ja ha arribat al 32% de quota de finançament competitiu (277m €) davant del 15% que tenia 4 anys abans (176m €). El comportament del finançament autonòmic va continuar en 2012 el seu perfil descendent, però en 2013 va recuperar els nivells que tenia el 2011. També cal destacar que en el context general de retallades públiques, els programes propis de les universitats, orientats principalment a la contractació de recursos humans, han augmentat en 2012 i 2013 enfront dels anys precedents i ja representen un 8,9% del total del finançament competitiu.
  • Si bé hi ha un clar descens del finançament, els resultats de la recerca, que solen plasmar després de les inversions en ciència dels anys previs, han mantingut una tendència creixent, encara que en l’últim any ha estat molt lleugera. Així, les tesis llegides (9.581 en 2012 i 10.116 en 2013) han suposat un augment del 30% en el primer any i del 5,6% en el 2013.En el cas de les publicacions en revistes indexades per l’ISI en 2012 han estat 47.729 (un 32% més que l’any anterior) i 48.712 en 2013 (un increment de 2% respecte a 2012).
  • Quant a la protecció de resultats de recerca, les sol·licituds de patent han augmentat en 2012 en un 13,5% i tot i que en 2013 han disminuït respecte a l’any anterior segueix en nivells superiors al 2011. De manera regular, l’extensió internacional ve a donar-se en una mica més de la meitat de les sol·licituds prioritàries. No obstant això, malgrat el creixement en les sol·licituds de patents i en les despeses en protecció dels últims anys, les concessions de patents en territoris estrangers (67 EPO i 33 USPTO el 2012 i 54 EPO i 44 USPTO el 2013) continuen en nivells molt baixos i el volum de la cartera de patents europees i nord-americanes s’ha contret en els últims anys, probablement per l’esforç econòmic que suposa. Altres mecanismes de protecció del coneixement, des d’acords de confidencialitat fins drets d’autor en el cas de programari són també àmpliament utilitzats.
  • La transferència de coneixement (TC) vinculada a l’activitat d’R + D + I amb empreses ha presentat en 2012 un resultat similar al de l’any anterior (557M €), però el 2013 ha tornat a retrocedir lleugerament fins als 533M €. La tendència a la baixa d’aquest indicador es manté des de l’inici de la crisi econòmica però no té la profunditat que ha tingut el finançament competitiu. En 2013 s’aprecia una recuperació de la component de recerca per encàrrec, encara que no és suficient per contrarestar la disminució en els contractes de suport tècnic i, sobretot, en la contracció del finançament públic a la investigació col·laborativa amb empreses.
  • Encara que d’una manera molt lleu, la interacció amb empreses es va obrint cada vegada més a mercats internacionals, tant a la Unió Europea com a la resta del món, representant ja un 15% del total de la contractació. La mateixa regió segueix sent el principal mercat de les universitats, amb una mica més de la meitat de la contractació.
  • Per la seva banda, la TC lligada a explotació de resultats, tot i que millora pel que fa al nombre de contractes de llicència, això no s’està traduint en una millora dels ingressos per acords de propietat intel·lectual / industrial, que només han sumat 2, 4 M € en 2012 i 2,1 M € el 2013. Potser és a causa que les llicències s’estan orientant a empreses spin-off ja PIMES europees, amb terminis més llargs per aconseguir retorns per explotació. Aquest tipus de mecanisme de transferència segueix sent residual a Espanya, i, a més, es concentra en només la meitat de les universitats. El creixement en sol·licituds de patents experimentat en els últims anys no s’està traduint en un augment apreciable de llicències ni de les seves retorns econòmics.
  • La creació d’empreses spin-off en 2012 i 2013 es manté en xifres similars a la dels últims anys. La crisi financera no ha perjudicat la iniciativa emprenedora, però sí el desenvolupament inicial d’aquestes empreses. L’Enquesta reporta ampliacions de capital només en 33 empreses spin-off en 2012, similar a la de l’any anterior, malgrat un parc de 493 empreses spin-off creades en els darrers 5 anys que es mantenen vives a final de l’any. L’any 2013 el nombre de spin-off que han ampliat capital s’incrementa lleugerament en 45 empreses (davant d’un parc de 537 spin-off creades en els darrers 5 anys que perviuen a final d’any). Les spin-off d’origen universitari tot just estan trobant vies de creixement i desenvolupament empresarial.
  • La gestió de l’R + TC universitària s’organitza principalment en unitats que responen al nom genèric d’Unitats de Gestió de la Recerca (UGI) i Oficines de Transferència de Resultats d’Investigació (OTRI). Les seves funcions no sempre es reparteixen igual en les diferents universitats, per la qual cosa no resulta senzill comparar-les entre si. No obstant això, encara que l’Enquesta revela que apareixen noves estructures amb competències en gestió de R + TC dins o fora de la institució universitària, no per això es redueixen les seves funcions i constitueixen un grup de professionals nombrós i amb un paper rellevant per a l’activitat de recerca i transferència de coneixement universitari.
  • El personal tècnic en funcions de transferència de coneixement ha continuat disminuint lleument fins situar-se en 428,0EDPsen l’any 2013. El pes de la seva activitat ha tingut un lleuger desplaçament a les tasques lligades a la investigació contractada, en detriment de les tasques de valorització i transferència de resultats d’investigació. Aquest personal de transferència representa el 28% del conjunt del personal tècnic de gestió de recerca i transferència de coneixement per a l’any 2013. Per la seva banda, les funcions relatives a la investigació competitiva no vinculada a la transferència (ajuts públics i programes propis) suposen el 27% del personal, havent-se desenvolupat especialment els recursos dedicats a la gestió dels programes propis. El personal dedicat a l’administració i gestió econòmica també ha crescut lleument i ja suposa un 25% del total.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació