Innovadors de P3


Enric I. Canela

Llegia amb atenció l’article de Xavier Ferràs Empresari, vostè no pot innovar. Com sempre m’ha fet rumiar. Porto temps pensant en que es donen moltes receptes per innovar. He arribat a la conclusió que tot plegat és absurd.

Pregunta: podem fabricar un pintor? Pensem si és possible generar Joan Miró, Salvador Dalí… Suposo que em direu que no.

Pregunta: és possible crear les condicions perquè surtin bons pintors? Segurament em direu que sí.

La innovació s’ensenya? Jo crec que no. Es pot crear l’esperit innovador, sí i tant.

Si que es poden donar unes receptes, fàcils, per fer que el coneixement es comparteixi, que les idees s’aprofitin… Es poden crear entorns favorables. Si jo estic envoltat de gent genial podria ser que aportés alguna cosa de la meva experiència.

Els governs poden fer que el país sigui innovador? En dos dies no. Cal que creïn entorns i apostin fort. No hem de confondre innovació amb desenvolupament o recerca. Un innovador pot ser un observador sense estudis, rares vegades ho serà un investigador.

Només són idees. Podríem començar a mirar com fem que els nens de P3 puguin convertir-se en innovadors. D’aquí una generació serem un país extraordinari.

Una resposta a “Innovadors de P3”

  1. a 24 juny 2015 a les 10:29 Xavier Ferràs

    Gràcies per citar-me, Enric.

    Ja saps que jo crec que si, fermament, que els governs poden i tenen l’obligació de crear les condicions de contorn per estimular la innovació en un territori. Això passa per crear la cultura i per crear els instruments (bàsicament, financers) per fer emergir innovacions que ara no emergeixen. No és un bon moment per destinar recursos, docs la Generalitat està escanyada. Però saps que penso que, encara que tinguéssim els diners, també manca l’estratègia.

    En qualsevol cas, el meu article pretenia fer una refelexió sobre els mètodes que hem proporcionat als empresaris al llarg d’anys (jo mateix ho he fet, des del CIDEM i des d’ACCIÓ). Els checklists i les guies d’innovació, molt inspirades en els corrents de gestió de la Qualitat, no han funcionat. Per experiència, les empreses realment no innoven amb aquests mètodes. Només milloren incrementalment.

    Per estimular la transferència tecnològica no només calen incentius a l’empresa (que percep l’R+D com una activitat de retorn massa incert i massa allunyat en el temps). També cal oferi-li solucions integrades (R+D, estratègia i recerca de finançament). I això no ho farà mai l’empresa (especialment la PIME) des de dintre, amb el mateix personal que gestiona el dia a dia…

    En fi, és la meva opinió…

    Una abraçada,

    Xavier

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació