Enric I. Canela

A Catalunya tenim un sistema de preus de matrícules de les carreres especialment cruel amb els ensenyaments de ciències. Les matrícules són molt més cares que els de lleteres. La raó és completament absurda: el cost. És completament fals que els preus guardin relació amb el cost. No és més que un supòsit basat en idees ancestrals i sense sentit.

La majoria dels sistemes del món tenen el mateix preu, no tenen un preu públic variable, tenen, si la tenen, una taxa igual per atots, entenent que no hi ha raó per penalitzar uns estudiants més que a altres.

Els anglesos reflexionen, de nou, sobre això. Ho fan dient: feines millor retribuïdes, matricules més cares. De fet la feina ben retribuïda és una hipòtesi. Podria pagar-se en funció del salari, quan es cobri.

Decisió: l’educació superior és un bé públic o un bé privat.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació