Enric I. Canela

Divendres escrivia Inaugurat el curs a les universitats catalanes, fent referència a l’acte formal i solemne d’inauguració del curs 2015-2016 de les universitats catalanes. Va presidir el conseller Andreu Mas-Colell.

Comissions Obreres va llegir un manifest. Quedi clara la meva posició contraria a aquests tipus d’accions que atempten contra el que crec que és l’essència de la institució universitària. Reprodueixo l’escrit.

Manifest per a la inauguració del curs universitari 2015-2016

Les treballadores i els treballadores de les universitats públiques catalanes volem viure en un país normal.

Però la veritat és que, en el nostre àmbit, la universitat –com en molts d’altres- , el nostre país no és normal perquè

  • No és normal que el Govern redueixi el finançament de les universitats públiques en més d’un 20%. Sobretot quan ens diuen, al mateix temps, que per sortir de la crisi cal canviar el model productiu i anar cap a una economia basada en el coneixement. 
  • No és normal que augmentin les taxes en un 66% perquè amb això s’està expulsant de la universitat molts joves, fills de les famílies treballadores. No és normal que un país dilapidi tot el potencial i la capacitat de tots joves que volen i valen però no que no s’ho poden pagar perquè la universitat s’ha convertit en un privilegi.
  • No és normal que el Govern arrabassi per decret els drets laborals i salarials dels treballadors i les treballadores de les universitats públiques. Aquests drets no han estat mai privilegis concedits graciosament. Les condicions de treball del personal de les universitats s’havien aconseguit, de manera legítima, amb les mobilitzacions i la negociació entre les parts.
  • No és normal que el Govern incompleixi la llei. Les lleis bàsiques universitàries, la LOU i la LUC, obliguen al Govern “a garantir que les universitats disposin dels recursos necessaris per a un funcionament bàsic de qualitat” i a respectar l’autonomia universitària; i el nostre Govern repetidament envaeix les competències de les universitats amb les seves lleis i decrets.
  • I finalment, no és normal –de fet, això no havia passat mai- que el Govern impugni un Conveni Col·lectiu de l’àmbit públic i porti als tribunals a les universitats i als sindicats. El Conveni és l’eina que garanteix els drets dels treballadors i dóna la cobertura legal que necessiten els gestors. En aquests moments, tot això està en risc per una acció de govern que no passaria en un país normal.

ARA ÉS L’HORA d’exigir el finançament necessari perquè les universitats afrontin amb èxit els reptes que li demanen.

  • Ara és l’hora de reduir les taxes per garantir que tots els qui volen i valen puguin accedir a la universitat per rebre una formació àmplia, polivalent i crítica.
  • Ara és l’hora de recuperar els nostres drets laborals i salarials i de reivindicar que la negociació col·lectiva continuï sent l’eina per millorar les nostres condicions de treball.
  • Ara és l’hora de retrobar l’autonomia universitària per garantir-ne la independència i millorar el funcionament democràtic de les nostres institucions.

Les treballadores i els treballadors de les universitats tenim molt clar la Universitat que volem: és el servei públic d’educació superior i recerca, és una Universitat de qualitat i és per a tothom perquè aquesta Universitat és l’única que garantirà els drets dels que hi treballem i la igualtat per als ciutadans del país que volem.

Tot i estan d’acord en alguns punts, la majoria, veig que una vegada més el sindicat és el sindicat del PAS i parla i de les treballadores i els treballadores de les universitats públiques catalanes. El professorat no treballa?

Francament, estic cansat de veure que els representants del PAS només van als òrgans de govern a fer reivindicacions sindicals, confonen aquests òrgans amb una mesa de negociació. Aquesta opinió és compartida per la gran majoria dels representants del professorat.

Les coses no es fan així. Oportunisme.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació