Enric I. Canela

Avui ABC públic La Universidad tumba tópicos: prima al investigador y no sobran alumnos. És un article que m’ha agradat molt. Diu moltes coses. Agafo algunes línies i us envio a la lectura obligada.

Segons diu, la universitat no està malament però hi ha qui diu que és una de les causes per les quals a Espanya li resulta difícil canviar el model productiu. Una bestiesa. Alumnes i famílies no confien en la capacitat del títol per aconseguir feina, les empreses recelen de l’excessiu component teòric de l’educació, i els investigadors objecten la seva falta d’especialització. Algunes crítiques són contradictòries: es retreu a la vegada la taxa de fracàs i el barat que està un títol. També és habitual la nostàlgia, però amb la Llei de Reforma de l’83 la universitat va passar de ser petita i elitista a una universitat massificada, autònoma, i diversificada, en què les autonomies van generar rèpliques provincials.

Des del 2000 decreix lleugerament el nombre d’universitaris i augmenta la recerca. Les probabilitats d’accés per classes socials es mantenen estables i com els alumnes es van estancar, però es va seguir invertint en investigació, la despesa per alumne va anar creixent i en 2011 va igualar la mitjana europea. En qualsevol cas, molt lluny de l’americà. Una universitat mitjana allà té una despesa per alumne tres vegades superior: els mateixos recursos públics, més un terç per matrícules i un altre per contractes i donacions.

S’observa una proliferació de títols de nivell inferior que reforça la desigualtat acadèmica interna (les millors titulacions es blinden amb notes de tall – Rucada perquè les titulacions no fan res, és l’elevada demanda la que fa pujar la nota de tall), i una millora lenta en mobilitat i internacionalització, lluny encara del 23% d’alumnes estrangers del Regne Unit. El sistema espanyol sí que va aprofitar Erasmus: és el major receptor i el que més alumnes envia. Els professors reconeixen el seu efecte («s’espavila»), posa remei el nostre problema amb l’anglès i l’absència de mobilitat (¿una nova mili?). Però Erasmus afectava el 2,3% del total el 2010. La majoria es gradua sense sortir de la seva província.

Abans hi havia catedràtics de 25 anys, ara s’arriba amb 60 anys.

No poso més, aneu a la font. Insisteixo que podeu discrepar en alguns punts, però és un bon article.

La meva opinió sobre aquests anys és que no s’han canviat prou les coses per culpa de la legislació espanyola rígida i la covardia dels polítics.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació