Enric i. Canela

Llegia un article de Carmen Pérez Esparrells. Es tracta del text ¿Es posible mejorar más en los rankings globales universitarios?

L’autora es confessa seguidora i estudiosa dels rànquings. El dia 23 es va celebrar a Madrid el seminari “tingues en compte els Rànquings, ens estan dient alguna cosa” organitzat per Crue Universitats Espanyoles i dirigit pel professor Francesc Xavier Grau, rector de la Universitat Rovira i Virgili entre 2006 i 2014 (veure Rànquings, impacte científic i sistemes universitaris). Ella va intervenir en una taula rodona i parla de la seva intervenció.

Té la idea que les coses canviaran perquè les universitats joves millor situades són politècniques asiàtiques. L’article té interès per situar les coses. Té una visió del conjunt de l’Estat i no fa consideracions sobre universitats concretes. A l’Estat espanyol hi ha un sistema bastant homogeni. A altres llocs hi ha universitats de molt baixa qualitat, molt pitjor que les espanyoles, mentre que tenen algunes al cap d’amunt.

Acaba fent referència a un article de l’últim Informe CYD publicat en 2015, un grup d’experts de diferents universitats, Elías Sanz (UC3M), José Mª Gómez-Sancho (UNIZAR), Fernando Casani (UAM), Andres Mellado (UC3M), José Manuel Pastor (UV) i ella mateixa. Acabava així:

“Independentment de les estratègies que posin en marxa les universitats per millorar les seves posicions en els diferents rànquings, ja que cada un és diferent, el nostre país ha de ser capaç de desenvolupar polítiques públiques capaces d’impulsar un sistema d’educació superior integral juntament amb un sistema de ciència i tecnologia que ajudi les millors universitats espanyoles a posicionar-se en el panorama mundial”.

Un carta als reis que subscric.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació