Enric I. Canela

Fa deu dies Sin Permiso publicava sota l’apartat “Reino de España” l’article “El fin de una legislatura perdida para la ciència“. Un article que signaven Luis Santamaría (doctor en Ciències Ambientals per la Universitat de Wageningen (Països Baixos). Actualment és investigador del CSIC i president de l’Associació per a l’Avanç de la Ciència i la Tecnologia a Espanya (AACTE).); Fernando Valladares (doctor en Ciències Biològiques per la Universitat Complutense de Madrid. Actualment és professor d’investigació al CSIC i professor associat de la Universitat Rei Juan Carlos, a Madrid); Adrián Escudero (doctor en Ciències Biològiques per la Universitat Complutense de Madrid. Actualment és catedràtic d’Ecologia a la Universitat Rei Joan Carles a Madrid); Jordi Moya (doctor en Ciències Biològiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i actualment és Científic Titular al CSIC);i Joaquín Hortal (biogeógrafo, i estudia la diversitat i els efectes del canvi global sobre escarabats, mamífers o briòfits, entre d’altres. Actualment és investigador contractat en el Museu Nacional de Ciències Naturals (CSIC)).

Defineixen aquesta legislatura com el període més negre per a la ciència espanyola des de l’inici de la democràcia. Fan notar que en el decenni que va precedir l’inici de la crisi, Espanya havia aproximat lentament la seva inversió en R + D a la mitjana europea, arribant a ser tan sols un 26% inferior a aquesta. Des de llavors, el govern va desfer aquest camí, i per al 2013 la nostra inversió ja era un 35% menys que la mitjana europea.

Acaba tot dient: És difícil dir si tot això ha passat per desídia, incompetència o ideologia. Però el més important no és això. El més important és que la R + D espanyola ha estat ferida de gravetat i que costarà molt reparar el dany fet. I, sobretot, que si es mantenen les polítiques descrites, no podrà sobreviure a una segona legislatura. Si no canviem radicalment el rumb, els nostres investigadors seguiran deixant el país, i la nostra recerca estarà condemnada a la irrellevància. Espanya perdrà definitivament l’oportunitat d’esdevenir un proveïdor de tecnologia i coneixement. Tornarem a la nostra històrica posició de consum de coneixement generat en altres països, amb un sector productiu centrat en els serveis.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació