- Enric I. Canela - http://www.enriccanela.cat -

Legislatura de passió per a la recerca

Enric I. Canela

Fa deu dies Sin Permiso publicava sota l’apartat “Reino de España” l’article “El fin de una legislatura perdida para la ciència [2]“. Un article que signaven Luis Santamaría (doctor en Ciències Ambientals per la Universitat de Wageningen (Països Baixos). Actualment és investigador del CSIC i president de l’Associació per a l’Avanç de la Ciència i la Tecnologia a Espanya (AACTE).); Fernando Valladares (doctor en Ciències Biològiques per la Universitat Complutense de Madrid. Actualment és professor d’investigació al CSIC i professor associat de la Universitat Rei Juan Carlos, a Madrid); Adrián Escudero (doctor en Ciències Biològiques per la Universitat Complutense de Madrid. Actualment és catedràtic d’Ecologia a la Universitat Rei Joan Carles a Madrid); Jordi Moya (doctor en Ciències Biològiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i actualment és Científic Titular al CSIC);i Joaquín Hortal (biogeógrafo, i estudia la diversitat i els efectes del canvi global sobre escarabats, mamífers o briòfits, entre d’altres. Actualment és investigador contractat en el Museu Nacional de Ciències Naturals (CSIC)).

Defineixen aquesta legislatura com el període més negre per a la ciència espanyola des de l’inici de la democràcia. Fan notar que en el decenni que va precedir l’inici de la crisi, Espanya havia aproximat lentament la seva inversió en R + D a la mitjana europea, arribant a ser tan sols un 26% inferior a aquesta. Des de llavors, el govern va desfer aquest camí, i per al 2013 la nostra inversió ja era un 35% menys que la mitjana europea.

Acaba tot dient: És difícil dir si tot això ha passat per desídia, incompetència o ideologia. Però el més important no és això. El més important és que la R + D espanyola ha estat ferida de gravetat i que costarà molt reparar el dany fet. I, sobretot, que si es mantenen les polítiques descrites, no podrà sobreviure a una segona legislatura. Si no canviem radicalment el rumb, els nostres investigadors seguiran deixant el país, i la nostra recerca estarà condemnada a la irrellevància. Espanya perdrà definitivament l’oportunitat d’esdevenir un proveïdor de tecnologia i coneixement. Tornarem a la nostra històrica posició de consum de coneixement generat en altres països, amb un sector productiu centrat en els serveis.