Enric I. Canela

Tot i que sigui un missatge en clau espanyola és recomanables llegir l’article del rector de la UAB, Ferran Sancho (Encrucijadas en la Universidad). Com sovint he dit, la clau de la reforma la té el Govern, el nostre. Amb el control del pressupost de les universitats a les mans la reforma la faig jo en pocs mesos. No cal cops d’estat.

Hi ha un parell d’aspectes que clarament no són competència espanyola, no cal que ens salvin ni demanem res. Un és el que representa el personal docent laboral, el professorat laboral. Diu que és un clon del funcionari. No serà perquè ho hagi volgut Madrid.

Altre és el 3+2 i 4+1. Aquesta reflexió no l’ha de fer el govern espanyol. L’hem de fer les universitats. Veig conservadorisme i corporativisme. Si les universitats no en sabem, el Govern torna a tenir les eines a les mans.

Si que depèn dels fons de Madrid posar més diners per a la recerca. Això és més complicat, és un tema de prioritats. Potser ens ajudi Standard & Poor’s que ha fet públic un informe en què reclama que Espanya es replantegi la xarxa de línies d’AVE. L’agència recorda que la majoria d’inversió pública en infraestructures s’està destinant des de fa anys a fer AVE, a pesar que la xarxa ja és de les més extenses del món, i suggereix que caldria una planificació que no es basi només en decisions polítiques, sinó que tingui també l’aval de professionals tècnics. Potser invertir en recerca és una alternativa. Amb el que ha costat una línia que no serveix més que per a què alguns jubilats mirin passar el tren es pagarien centenars de becaris i molts projectes de recerca.

Tanmateix, quin polític inaugura un becari?

El que més m’amoïna és que l’epigenètica ens mostra que l’estupidesa pot no ser només hereditària, s’encomana!

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació