La vaga de Sant Medir


Enric I. Canela

Ahir va ser una gran dia. Uns quants estudiants de batxillerat i uns pocs de la universitat va decidir fer vaga i fer creure que era una gran vaga d’estudiants. Res contra una vaga civilitzada i justa.

Si una crítica a aquesta. Coacció. Per aconseguir tenir un cert èxit, no gaire, van haver de coaccionar. Avui han llegit un comunicat d’estudiants de la Facultat d’Economia i Empresa demanant que les vagues no els impedeixin el seu lliure dret a estudiar o a treballar.Com sempre els de la UAB han hagut de molestar a tothom tallant el trànsit, embrutant i posant barricades.

Figura que estan contra el “3+2”. La majoria no saben ni que és això. Diuen que això és l’entrada de les empreses a la universitat i altres ximpleries. La queixa correcta és que això no pot encarir els ensenyaments. Tenen raó. La Generalitat s’ha compromès a què no passi. Cert.

De totes formes la millor cosa que podria fer la Generalitat és no pretendre tenir les matrícules més cares del continent. Una rebaixa aniria bé.

Com diu l’article: Estudiar a la universitat pública costa gairebé el doble que l’any 2008. Ho trobo gairebé un atracament. Això no vol dir que aquesta vaga tingui cap argument lògic. La vaga hauria de ser per baixar els preus públics.

Una resposta a “La vaga de Sant Medir”

  1. a 05 març 2016 a les 11:10 Xavier Villalba

    Enric,
    Efectivament. Cal adequar els preus a la situació real del país i, sobretot, els dels màsters públics. No he acabat d’entendre qui s’acaba embutxacant els diners, si els professors amb prou feines tenim reconeguts els crèdits de màster al pla docent i, en molts casos, els fem de franc.
    I que consti que per la qualitat del professorat, els hauríem de cobrar a preu de Harvard!

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació