Enric I. Canela

Avui ha estat un dia diferent i escriure diferent. A la Universitat de Barcelona hem celebrat el cinquanta aniversari de la fundació de l’SDEUB, el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona. Ha estat un acte emotiu en el que s’ha recordat el que fou allò i el context històric. Fa cinquanta anys que la policia franquista va entrar al convent dels Caputxins de Sarrià i va buidar-lo d’estudiants, professors i intel·lectuals assetjats durant tres dies. Va ser la Caputxinada.

El rector era Francisco Garcia-Valdecasas, un repressor. Jo no havia entrat encara aquell curs a la Universitat de Barcelona. No hi vaig trigar gaire, encara no estava jo polititzat, però vaig patir Garcia-Valdecasas com a rector. Vaig viure la violència franquista a la universitat. Inesperadament vaig començar a tenir sentiments polítics que mai més no he abandonat.

Han passat cinquanta anys, la democràcia ha arribat a la societat i, evidentment, a la universitat. Al costat del rector, Dídac Ramírez, ha presidit l’acte el president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

El rector ha dictat una resolució històrica: Ha dit: Com a homenatge a tots i totes els que vau arriscar tres dies de les vostres vides, els vostres expedients acadèmics i la consideració social d’anar contra el règim, anuncio, en nom de tota la Universitat de Barcelona, una decisió i resolució que no només és simbòlica, sinó que té una significació política profunda: la concessió formal d’una revocació de totes les sancions acadèmiques.

Un acte que també fa gran al rector.

Tots els oradors han recordat els fets de 1966, previs al maig del 1968 i exemple per a ells. Un estudiant, jove, Lluis Forcadell, ha reivindicat l’esperit democràtic que ha de regir la nostra institució secular. La política i la universitat s’han unit.

Alguns pensem que la universitat actual és menystinguda pel poder polític. La intel·lectualitat transversal de la universitat perd davant de la immediatesa dels mitjans i les tertúlies. Té més pes un vulgar tertulià que un científic reconegut.

Brillant el president Carles Puigdemont. Entre altres coses ha dit que la Caputxinada va obrir els ulls a molta gent de dins i de fora. També que avui, com fa cinquanta anys, la manera catalana és la més europea de defensar la democràcia i el seu exercici. Ha conclòs Carles Puigdemont que la història demostra que no hi ha violència que pugui evitar el desig de la majoria.

El president ens ha dit que no hi ha tortura com aleshores però que després de cinquanta anys alguns catalans són perseguits per l’Estat per voler exercir la democràcia.

L’Estat espanyol no és franquista, no pot no considerar-se democràtic, però el seu nivell de democràcia és insuficient i no respecta prou les llibertats dels catalans.

Molts dels que ens governen estan empeltats dels valors franquistes. L’Estat espanyol necessita una teràpia democràtica.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació