Enric I. Canela

José Antonio Pérez Garcia, gerent de la Universitat Politècnica de València, escriu un lúcid article titulat Cambios insuficientes y cambios imprescindibles.

És un article que comença parlant del canvi en el mètode d’elecció del rector i canvia el pas d’una forma encertada. Diu: si canviem a un procés de selecció com el descrit anteriorment, podríem esperar bons resultats, encara que em temo que només podríem esperar en un context normatiu i, en conseqüència, de funcionament organitzatiu ben diferent a l’actual. Amb el marc regulador en què avui dia desenvolupen el seu funcionament les universitats públiques espanyoles, aquest esforç de canvi podria ser senzillament erm i completament insuficient.

Després d’explicar-nos com veu els canvis, acaba: Com a conclusió, anem per ordre, canviem tota la regulació que impedeix gestionar les universitats públiques en condicions d’eficiència i modifiquem el sistema de finançament, abans de revisar l’actual sistema d’elecció de rector de la universitat pública espanyola i de remodelar el conjunt del govern universitari. I si tenen curiositat, deixin que els actuals rectors gestionin durant alguns anys amb aquest nou marc regulador i de finançament i potser es sorprendrien dels resultats.

Us he explicat això per obrir boca. Jo coincideixo amb tot el que diu José Antonio Pérez Garcia. Permeteu-me que recomani la lectura dels seus escrits. És una de les persones amb les que més m’identifico en parlar del model universitari. De gran intel·ligència combinada amb un profund coneixement pràctic de la universitat.

2 respostes a “S’ha de canviar el marc regulador de les universitats”

  1. a 16 Mar 2016 a les 12:08 Rosa Nuria

    Benvolgut Enric
    Estant d’acord amb que és molt important el canvi de la normativa interna de gestió de les universitats, no estic d’acord amb minimitzar el canvi en la elecció del rector.
    Entenc que demanar que s’acabi amb el privilegi que suposa la forma d’elecció dels rectors (exclusivament per PDI, PAS i part dels alumnes)injust i poc representatiu(democràtic) ja és tota la societat qui la sostén econòmicament. i demanar-ho des de dintre no és fàcil. però si els objectius del rector son exclusivament, com fins ara aconseguir la seva elecció o reelecció i per tant l’únic important és el programa electoral enfocat com és lògic, exclusivament als seus electors, es complicat que vulguin canviar quelcom que no els afavoreixi i no és que no siguin vàlids conec als actuals rectors i estic segura que sense aqueta dependència tenen la capacitat i l’experiència suficient per fer una gestió extraordinària. Y si a aquest factor l’hi afegim que tenen que tornar al seu lloc anterior dintre de la mateixa universitat… ja tens els motius de la seva dependència i per tant de la seva presa de decisions.
    Tens un exemple ven a prop la UAB mira el seu rector ha aconseguit equilibrar un pressupost amb un dèficit extraordinari sense perdre ni prestigi ni excel•lència però no es tornarà a presentar, busca els motius. Hauria de sortir per la porta grossa però…
    Si volem un nou estat hem de fer una nova llei d’universitats valenta de futur en la línia de totes, repeteixo tote,s les europees, sense els errors de la LOMLOU, i ho dic per experiència.

  2. a 16 Mar 2016 a les 8:33 Enric I. Canela

    Hola núria,
    Jo no crec que diferim gaire tu i jo, i el Jose. El que diu, i jo hi estic d’acord, és que si fem el canvi de la norma les coses canviarien.
    Hi ha rectors que volen canviar coses i els consells no els ho deixen fer. Ho veig sovint.
    Jo canviaria l’elecció del rector, però si això és motiu d’aturada, canvi de norma.
    La llei d’universitats espanyola no la farà ningú bé. Cap esperança.
    El tema de la UAB no és tan especial.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació