Enric I. Canela

Aquests dies han sortit dos rànquings.

Un és l’U-Ranking 2016 (Indicadors Sintètics del Sistema Universitari Espanyol), elaborat per la Fundació BBVA i l’ Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (Ivie). He intentat veure la lògica de les dades que hi apareixen. Encara no la sé. Diu que les dades surten de les oficials del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport (Datos y cifras del sistema universitario español i Sistema Integrado de Información Universitaria – SIIU) i de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles – CRUE (La Universidad Española en cifras 2013 – 2014).

No em lliga. Totes les universitats de l’Estat tenien 120.055 estudiants matriculats de màster. U-Ranking diu que la Universitat de Barcelona en tenia 41.750. Ni sumant tots els que feien algun postgrau o curs de formació contínua surt aquesta xifra. Diu que la Universitat de Barcelona és va crear l’any 1430, tampoc és correcte, va ser el 1450. Com que no hi he trobat dades ni indicadors numèrics no puc posar més exemples, però no m’inspira confiança. Tampoc m’agrada la metodologia. Posar com a indicador la nota de tall és un absurd. Si d’una titulació atractiva a Barcelona ofereixo 100 places tindré una nota de tall més baixa que si n’ofereixo 40. Fa molts anys que fem aquesta correcció. Sobre la internacionalització no paga la pena. El nombre d’alumnes estrangers al grau és absurd. Són alumnes que viuen a casa nostra i que encara no tenen la nacionalitat espanyola. Són els únics estrangers que tenim al grau a la majoria dels llocs. Fem trampes al solitari. Millor no posar indicadors que distorsionen.

L’altre és l’U-Multirank 2016/2017. Una meravella. La llista de les sis universitats de l’Estat espanyol amb més puntuació és Universitat Pompeu Fabra, Universitat Ramon Llull, Universitat de Mondragón, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Antonio Nebrija i Universitat de Barcelona. Si fem un conjunt amb les de l’Estat espanyol i Regne Unit tenim Newcastle, Liverpool, Pompeu Fabra, Nottingham, Ramon Llull i Mondragon, King’s College of London, Queen Mary, Cambridge i Oxford. Ridícul. Si mirem EUA, Harvard s’ensorra.

Els autors d’aquests rànquings ens explicaran que busquen una nova dimensió i que no pretenen fer comparacions globals. Personalment crec que el rànquings valencià requereix una reflexió, es podria aprofitar si no fes servir indicadors que no indiquen res. L’altre és irrecuperable. És un negoci. Cap persona intel·ligent el farà servir per a res. Malbaratament de recursos públics que podrien servir per potenciar la recerca o ajudar als refugiats.

Per cert, la Universitat de Barcelona crec que és líder en nombre de ficus i de gats. Una nova dimensió a incorporar.

2 respostes a “Rànquings que no indiquen gairebé res”

  1. a 04 abr. 2016 a les 11:37 abert Soler

    Ja, ja tens tota la raó. D’aquí a ‘Diguem quin lloc vols i et faig el teu rànquing’ ja queda poc.

    Albert

  2. […] de la publicació de l’U-Ranking d’universitats de l’Estat espanyol (veure Rànquings que no indiquen gairebé res) el diari El Mundo publicava un madrilenyíssim article (Cataluña ‘golea’ a la […]

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació