- Enric I. Canela - http://www.enriccanela.cat -

Presentat l’Informe Biocat 2015

Enric I. Canela

Com havíem anunciat (veure Presentació de l’Informe Biocat 2015 [2]), avui s’ha presentat l’Informe Biocat 2015 [3] (versió pdf [4]), que repassa la situació del sector entre 2013 i setembre de 2015. L’informe mostra l’evolució positiva dels indicadors clau de la BioRegió de Catalunya, com la creació de 75 noves empreses al 2013-2015.

En aquests anys, el nombre de companyies ha augmentat així com la seva dimensió i l’elevada captació d’inversió i grans operacions empresarials. Això evidencia la consolidació progressiva del nostre ecosistema. Per contra, la inversió en R+D pública i privada al sector ha baixat quasi un 11% entre 2009 i 2014.

Pel que fa a l’excel·lència científica, l’informe fa palesa que Catalunya continua situant-se entre les primeres regions europees en qualitat i quantitat.

El sector de les ciències de la vida i la salut de Catalunya compta amb 734 empreses, de les quals 221 són biotecnològiques, 46 farmacèutiques, 94 de tecnologies mèdiques innovadores, 208 proveïdores i enginyeries, 139 de serveis professionals i consultoria i 26 entitats d’inversió actives.

Amb aquestes dades, tot i ser un dels països més petits d’Europa per població, Catalunya se situa entre els 4 països europeus amb més empreses del sector salut per habitant. En concret, és el segon país d’Europa en empreses farmacèutiques per càpita, només per darrere de Bèlgica. Catalunya és també el 4t país europeu en companyies

Les 11 universitats catalanes que imparteixen estudis en ciències de la vida i de la salut generen cada any 5.500 graduats. Entre aquestes, una (la UB) se situa entre les 49 universitats del món més prolífiques en publicacions, 2 entre les 200 millors del món (la UB, UAB) i 3 entres les 50 millors de menys de 50 anys (URV, UAB, UPF).

El sistema hospitalari català aplega 195 establiments que ocupen més de 89.000 treballadors, dels quals aproximadament un terç correspon als 15 hospitals universitaris. Aquests 15 hospitals i els 9 instituts d’investigació vinculats compten amb uns 5.000 investigadors. 11 dels 20 millors hospitals espanyols es troben a Catalunya, que també es la regió més activa en desenvolupament d’assaigs clínics.

El 2014 es va iniciar un procés de concentració i integració entre entitats de recerca per guanyar massa crítica i competitivitat internacional. Alguns exemples són la creació del BIST (Barcelona Institute of Science and Technology, que agrupa 6 grans centres de recerca) o d’EURECAT (fusió de 6 grans centres tecnològics) i la integració d’alguns centres de recerca. Altres noves iniciatives sorgides en el període que cobreix l’Informe són la Barcelona Clinical Trials Platform (BCTP) o el Barcelona Bioinformatics (BIB).

Malgrat el balanç positiu de la majoria d’indicadors, l’Informe Biocat evidencia reptes pendents. En primer lloc, l’alt nivell en la recerca no es tradueix en una alta valorització socioeconòmica. Entre 2010 i 2015 a Catalunya només s’han generat 286 sol·licituds de patent prioritària en ciències de la vida i de la salut davant l’OEPM (Oficina Española de Patentes y Marcas), el 17% del total estatal.

D’altra banda, la inversió en R+D pública i privada a Catalunya ha baixat quasi un 11% entre 2009 (any d’inflexió després d’una dècada d’increments constants) i 2014. La despesa en R+D és d’un 1,47% sobre el PIB de Catalunya (dades de 2014), per sobre de la mitjana de l’Estat (1,23%). Catalunya lidera la inversió en R+D en biotecnologia de l’Estat espanyol, amb una despesa global de 416 milions d’euros (28,7% del total) (dades de 2014).

Finalment, tot i els èxits d’inversions de 2015, l’accés a capital continua sent un dels obstacles al quals s’enfronten les empreses catalanes.