Enric I. Canela

Enrique Gimbernat, catedràtic de Dret Penal de la Universitat Complutense de Madrid, escriu: El declive irresistible de la Universidad.

Una visió una mica catastrofista del que passa a la universitat espanyola. Critica a fons els mecanismes d’accés a la universitat i el que fan les persones que guanyen els llocs de professor. Diu que el 30% de catedràtics i el 60% de titulars abandonen qualsevol recerca un cop obtinguda la plaça i que les comissions avaluadores de l’ANECA no són neutrals perquè els seus membres es trien pel Ministeri. La primera part no és certa a Catalunya, la segona és general per als funcionaris.

Conclou dramàticament: Un gran expert en política científica, l’alemany Peter Glotz, en el seu llibre Les 12 menys cinc en les Universitats alemanyes, escrivia el 1996: “A Alemanya, un país amb pocs recursos naturals, un poble amb una baixa taxa de natalitat i un Estat social amb, necessàriament, alts costos, tot depèn de la intel·ligència, de la fantasia i de la creativitat, és a dir, de la qualitat de l’educació i de la recerca”. Com Espanya també depèn del mateix, i com els nostres legisladors s’han esforçat a torpedinar que els millors científics poguessin accedir als més alts llocs docents de la universitat -els continua havent, però han aconseguit accedir a aquests llocs docents no perquè hi hagués una legislació que ho afavorís, sinó malgrat ella-, és fàcil preveure el futur que li espera a Espanya com a potència científica i innovadora: cap.

Serà així a Espanya si les coses continuen així. A Catalunya ens en sortirem.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació