Enric I. Canela

Estic tan acostumat a saber que el Regne Unit és part de la Unió Europa, com nosaltres, que no em sé avenir a pensar que deixaran de ser-ho. El cert és que, a la pràctica, penso que Noruega és de la Unió Europea i que Suïssa no, però com si ho fos.

Estic bastant segur que passaran coses i que poc canviarà en allò del que vull parlar, la universitat i la recerca. Les universitats britàniques, algunes són les millors d’Europa, tenen una profunda relació d’iguals amb les nostres universitats i els grups de recerca britànics capten molts recursos europeus. En recerca, on hi ha bons investigadors es capten molts recursos. L’alt nivell de la recerca britànica fa que siguin receptors nets de fons europeus, és a dir tenen un saldo positiu, reben més del que posa el govern britànic.

Les universitats britàniques no estan gens contentes d’aquesta decisió que han pres els votants. Deia jo que passarien coses i que possiblement universitat i recerca no s’allunyaran de nosaltres. Ara la reacció de la Unió Europea és dir que els castigaran, que marxin ràpid. El pragmatisme típic de les institucions europees i dels britànics farà que tot s’endarrereixi. No m’estranyaria que, fins i tot, es fes marxa enrere.

De moment els Erasmus viatjaran igual, els britànics rebran els nostres estudiants i alguns ens visitaran.

Des del món de la ciència cal intentar que tota aquesta moguda política no es noti. La universitat i la recerca no han de tenir fronteres.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació