Enric I. Canela

He vist a través del twitter que avi el diari El Mundo publicava un article amb uns comentaris meus. Em van trucar arran de l’aparició del CWUR 2016 – World University Rankings. Jo ja havia escrit Bons resultats catalans al CWUR World University Rankings 2016.

L’article (Sólo hay una universidad española entre las 200 mejores del mundo), mig elogiós per a la Universitat de Barcelona, fa notar que baixa del lloc 116 al 122. La Universitat de Barcelona és l’única de l’Estat que està entre les 200 primeres del món.

Jo ja fa anys que dic sempre el que penso, sempre intentant no molestar o molestar el mínim. Potser alguna cosa de les que digui tindrà efecte, tot i que fa temps que renunciat a esperar-ho.

Recullen algunes coses com “La clau de l’èxit no és més que el treball de recerca i els recursos econòmics rebuts”. Diu que atribueixo el descens recent en el rànquing al fet que la meva universitat va recollint el fruit de les retallades que s’han produït. Si i no. No vaig dir o volia dir exactament això. El nostre resultat és de manteniment i relativa millora en les publicacions.

Més aviat dei, ho recullen, “El problema és que, per quedar-nos al mateix lloc, hem de córrer molt perquè els altres no es queden quiets. Els competidors d’altres països estan posant més recursos que nosaltres i els països asiàtics van molt forts. Si no hi ha un canvi en la política científica, anem a baixar nosaltres i també la resta d’universitats.”

Afegia:

“Aquest és el gran problema de la recerca: tenim 5.000 doctorands i, d’ells, els que cobren un sou no sobrepassen els 1.000, els investigadors postdoctorals estan molt mal pagats i se’ns van … És molt complicat mantenir una investigació si els investigadors no tenen per menjar. de moment, els nostres resultats són bons, però seran difícils de mantenir com això no canviï”.

Això m’ho han sentir dir moltes persones, dins i fora de la universitat.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació