Enric I. Canela

Llegia amb una certa sorpresa a “El diari de l’educació” de l’Observatori del sistema universitari” un article que titulen: La secretària general del CIC deu estar mal informada.

Es veu que en un tuït Mercè Jou, la secretària de Consell Interuniversitari de Catalunya, va escriure: per a les rendes baixes tenim preus més baixos de l’estat i destaca l’augment d’estudiants de fora de Catalunya que volen venir.

De la segona part no puc opinar, de la primera sí. És una barbaritat. L’article al que faig referència ho mostra, negre sobre blanc. Conclou l’article:

A Catalunya, les persones amb rendes més baixes que no es poden acollir a una beca del MECD, però sí a una “beca Equitat”, paguen entre un 39,8% (coeficient A) i un 56,66% (coeficient C) més que a la comunitat on paguen menys € a preu ordinari.

Els preus amb màxima minoració situen a Catalunya al desè lloc de l’Estat. Sense minoració, Catalunya se situa com a comunitat més cara, en les tres tipologies d’estudis a força distància de les comunitats que la segueixen, especialment en els estudis amb coeficients B i C.

El nombres tenen un problema, admeten poca literatura.

Un dia d’aquests parlarem de què costa un crèdit i que paguen els estudiants per un crèdit.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació