Enric I. Canela

Ahir el rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, va fer una cosa que m’alegra. Va anar al Parlament de Catalunya, a la comissió d’Empresa i Coneixement a explicar la seva gestió aquests vuit anys. Podríem dir a retre comptes? Ho comentaré de seguida.

Primer diré que jo li havia demanat en públic i en privat que ho fes. Crec que en un consell de govern de fa més de cinc anys ja ho havia fer. Jo he criticat en aquest bloc el desinterès del Parlament per la universitat i només es queden amb quatre tòpics de recerca, les glòries de la recerca. No és això. Per això em va alegrar que el rector de la Universitat de Barcelona hi anés. Crec imprescindible que els màxims representants de la societat coneguin una institució tan important com la universitat. La paga la societat, impostos i estudiants.

A retre comptes? Si algú s’ho pensava, malgrat que ell ho va dir, és que no coneix en absolut Dídac Ramírez. Anava errat. No ho va fer. Del detall de la seva intervenció no diré pràcticament res. El resum de premsa, molt ben fet, el podeu trobar al Web institucional. Es va acompanyar d’una presentació que li servia de suport. Podria també estar penjada al Web. Per a algú de la Universitat de Barcelona el rector Ramírez no va dir res que no sabéssim. Les dades són avorrides per a qui les coneix.

Deia que de retre comptes res. Va fer una altra cosa. Va intentar mostrar que la universitat és un element central en la societat. Va intentar fer palès què aporta la universitat a la societat, no en docència o recerca, més enllà de tot això. Era un debat que havia d’interessar al Parlament.

Les intervencions van ser amables, menys la del representant de CSQP amb una ideologia pròpia d’alguna anòmala dictadura i carregada de ressentiment social. La intervenció i les preguntes de tots van ser llargues i la resposta del rector més llarga encara. Volia incidir en el seu argument social. Suposo que si algú té ganes de saber com va anar ho podrà trobar al Web del Parlament en algun moment futur.

Va aconseguir el rector el seu objectiu? No ho sé, en part segur que sí. Destaco un final derivat de les preguntes fetes per Toni Castellà, de JxS. Deia el rector que no va posar la universitat com una prioritat social fa uns anys. Es parlava de sanitat i altres temes. Deia que segurament ara si que posaria la universitat com a prioritat. Afirmava que si es tanca un laboratori costarà molt obrir-lo de nou. Molt més que un quiròfan, segur. Va comentar l’estat de la deteriorada facultat de Farmàcia. Crec que ell missatge va ser clar per a qui el volgués entendre. Els poders públics o es prenen prou seriosament la universitat o, millor, no és mai una prioritat. Cert, o dic jo, que la recerca no universitària està mimada pel Govern. Aquesta afirmació és un fet i no va contra ningú. Si que ho fan els que directament tenen aquesta competència l Govern però no el conjunt.

Conclusió: el que millor fa Dídac Ramírez, quan té l’espai adequat, és situar les idees sobre les que la societat ha de reflexionar. No va parlar tant dels problemes universitaris, que sí, sinó del binomi societat – universitat. Filòsof vocacional.

Positiu si el que es fa en una comissió té efecte sobre el conjunt. D’això no en sé.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació