Enric I. Canela

Avui he llegit una notícia dolenta, la mort del vell patriota Jordi Carbonell (Barcelona, 1924). Jo vaig tenir el meu primer coneixement d’aquest polític lluitador durant la transició. Vaig saber més escoltant-lo l’11 de setembre de 1977. Un discurs en el que es mostrava contrari a pactar massa amb el “sistema”. No era, interpreto jo, favorable a la reforma i sí a la ruptura. Imagino que, vistes les coses amb anys de distància, que Jordi Carbonell tenia raó. Amb l’Estat espanyol castellà no es pot pactar res que pugui tenir a veure amb el reconeixement de la nació catalana. Jo aleshores no tenia cap consciència independentista. Era dels que creia en un estat plurinacional. Altres, més experimentats i realistes, deien que no.

En aquest bloc, però, no estic, avui, per parlar massa d’aquesta política. Senzillament, ara, vull recordar al Jordi Carbonell que va ser membre del Consell Social de la Universitat de Barcelona. Era la segona meitat dels anys 90. Vaig tenir el plaer de conversar amb ell i escoltar algunes de les seves intervencions.

Tinc la impressió que no tothom el prenia en massa consideració. Ell parlava sempre amb prudència i recordant que ell no era un expert. No puc més, però, que dir, que era sempre amable.

Després ens vàrem trobar en diversos ates de caire polític. Ell, darrerament, impossibilitat sempre hi volia ser.

El recordo amb afecte. El país l’ha de recordar amb gratitud.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació