Enric I. Canela

Fa uns dies el Partit Popular, a través de la seva portaveu en temes d’educació, deia que caldria fer iguals les matricules universitàries en les diferents comunitats autònomes. Un nou embolic.

En èpoques llunyanes es va decidir que els preus de les matrícules fossin preus públics i no taxes. Tothom parla de taxes però no és correcte. Copiaré algunes definicions:

  1. Les taxes són tributs que paguem perquè utilitzem per a benefici privat un bé públic, perquè l’administració ens dóna un servei o perquè es realitzin activitats en règim de dret públic. És a dir, impostos que hem de pagar. Encara que alguns dels pagaran només aquelles persones que compleixin certs requisits (per exemple, que es presenti a l’examen del permís de conduir) i altres que haurem de pagar tots quan rebem un servei (per exemple la renovació del DNI). Un dels principis de les taxes és el principi d’equivalència, és a dir, quan paguem una taxa el pagament que realitzem ha de ser com a màxim l’equivalent al cost, el segon principi és el de la capacitat de pagament, de manera que quan sigui possible l’ens públic ha d’acomodar les taxes a la nostra capacitat de pagament. Les entitats públiques també han de tenir en compte el que preveuen ingressar per taxes a l’hora d’establir els seus pressupostos.
  2. Els preus públics són prestacions pecuniàries que es donen a una entitat pública per serveis o activitats que també es realitzen per part del sector privat i la sol·licitud és voluntària. És a dir, paguem a un ens públic per un servei que també ens el dóna el sector privat i que és voluntari. Els preus públics no han d’estar adaptats a la capacitat de pagament o al cost del servei. La llei estableix que han de ser com a mínim el cost del servei (és a dir, no han de costar diners i es deixa la porta oberta a obtenir benefici per part de l’administració) però també s’admeten excepcions per motius socials, culturals, benèfics o de interès públic sempre que es pressuposti i es disposin fons per al finançament de l’activitat.

En resum podem dir que les taxes són obligatòries i estan regulades mentre que els preus públics són voluntaris i permeten a les entitats públiques obtenir beneficis o subvencionar diferents tipus d’activitats.

Cobrar per la prestació del servei universitari un preu inferior al cost del servei era contrari a la Llei 8/1989, de 13 d’abril, de Taxes i Preus Públics. Com que això estava passant de manera sistemàtica, l’any 1998 es va modificar aquesta llei per la Llei 25/1998, de 13 de juliol, de modificació del règim legal de les taxes estatals i locals i de reordenació de les prestacions patrimonials de caràcter públic. La modificació indica que:

  1. Els preus públics es determinaran a un nivell que cobreixi, com a mínim, els costos econòmics originats per la realització de les activitats o la prestació dels serveis a un nivell que resulti equivalent a la utilitat derivada dels mateixos.
  2. Quan hi hagi raons socials, benèfiques, culturals o d’interès públic que així ho aconsellin, es poden assenyalar preus públics que siguin inferiors als paràmetres que preveu l’apartat anterior, prèvia adopció de les previsions pressupostàries oportunes per a la cobertura de la part del preu subvencionada.

Traduït a llenguatge ordinari vol dir que cal indicar quin és el cost del servei i l’administració, si aplica el punt 2, ha de compensar a qui presta el servei.

Crem que portem massa anys incomplint els preceptes legals. Crec que hauria dues solucions. La primera és legislar que les matrícules són taxes i fixar un preu idèntic per a tots els crèdits. La segona és fer públics els costos de cada servei, cada titulació (grau o màster) i cobrar una part i subvencionar la resta a la universitat. Jo m’inclino per les taxes i per fer públic el cost de cada servei.

Qualsevol de les solucions, si pretén acostar els preus universitaris entre comunitats autònomes tindria un cost molt elevat per a l’administració de la Generalitat.

Estic segur que aquest any això seria enormement complicat però em temo que caldrà plantejar alguna previsió pensant en el futur.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació