Enric I. Canela
El canvi de règim jurídic de les universitats és un tema que em va amoïnar des del primer moment en què vaig ser conscient del seu abast. Vaig escriure un parell de notes fent notar el que ens venia a sobre (veure Canvi de règim jurídic de les universitats públiques i La universitat que no és administració pública.
El que ha succeït és que fa una mica més d’un any, a l’octubre de 2015,es van aprovar la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú de les administracions públiques i la Llei 40/2015, del règim jurídic del sector públic. La segona d’aquestes lleis deixa clar que la universitat no és administració pública i si sector públic (veure article 2).
No fa gaire vaig fer notar en el meu àmbit que no tenia gens clar si els preceptes que estava aplicant la universitat respecte al seu Personal d’Administració i Serveis estava d’acord amb aquestes lleis i no s’estava seguint una normativa que ja no era d’aplicació. Segueixo ignorant-lo, no sóc un expert només un curiós al que li agraden les coses ben fetes.
Recomano especialment l’article Més problemes per a les universitats: ara no són administracions públiques – Albert Lladó Martínez que il·lustra perfectament alguns dels problemes en els que ens trobem immergits.
Particularment crec que és el moment d’aprofitar els espais que han quedat fora del marc de la normativa de les administracions públiques i fer cas del que ens brinda l’article 2 de la Llei 40/2015 tot desenvolupant la nostra normativa específica. És l’hora de modificar i simplificar estatuts i normatives per fer més modernes i àgils les universitats.