Enric I. Canela

L’altre dia vaig escriure un article sobre alguns edulcorants naturals per comentar els riscos de la fructosa (veure El sucre no fa la felicitat). El meu interès estava en parlar sobre els problemes que generen els sucres dit naturals quan se n’abusa.

Arran d’això em van plantejar qüestions sobre els edulcorants artificials o d’alta potència (també alguns derivats de productes naturals), especialment si comportaven o no risc per a la salut i si són cancerígens. Em vaig quedar amb ganes de dir més, però no vaig trobar el moment. Ara ho faig.

Primer mostraré una llista dels que conec i la seva dolçor relativa tenint en compte que la dolços de la sacarosa, el sucre de taula, és de 100, la referència.

Edulcorant

Poder edulcorants

Acesulfame-K

20.000

Alitame

200.000

Aspartame

18.000

Cyclamate

3.000

Neohesperidin dihydrochalcone

180.000

Neotame

800.000

Saccharin

30.000

Stevioside

30.000

Sucralose

60.000

Thaumatin

200.000 – 300.000

Glycyrrhizin

5.000 – 10.000

 

Si comparem la dolçor d’aquests productes amb la del sucre de taula, podem deduir que un granet d’un d’aquest productes confereix més dolçor que una cullerada de sucre. El neotame és 8.000 vegades més dolç que el sucre. Es tracta d’una molècula similar a l’aspartame però molt més dolç.

Les dades que tenim sobre el perill d’aquestes substàncies són controvertides. Tot i que estan autoritzades com a additius i edulcorants, en alguns casos s’ha comprovat que poden induir càncer en ratolins (la sacarina de bufeta), però en quantitats tan elevades que es considera que no hi ha risc si els consumim.

La conclusió podria ser que la petita quantitat que es pren per edulcorar cafè o cafè en llet és molt petita i això no tindria cap conseqüència. No tothom està d’acord i algunes veus científiques i no científiques demanen la reavaluació dels riscos. Els detractors parlen d’interessos comercials. Fins i tot hi ha detractors dels esteviòsids.

El problema és que no tenim cap estudi que mostri el que passa prenent una quantitat molt petita diverses vegades al dia i cada dia. Això passa amb molts additius legalment comercialitzats. Jo he buscat informació, no exhaustiva ni de tot.

Aquests article no aclarirà res, però teniu una llista d’edulcorants.

Particularment penso que millor no endolcir-se la vida artificialment.

3 respostes a “Els edulcorants d’alta dolçor”

  1. a 03 febr. 2017 a les 12:38 Ricard Mollà

    Hola Enric. Com a toxicòleg el teu article m’ha “picat”. Arrel del cas de la sacarina fa temps que volia fer una revissió sobre la seguretat dels edulcorants. D’entrada haig de dir que que a les dosis recomenades pels organismes internacionals no hi ha risc. Però la majoria d’ells son xenobiótics (sintètics) i cada vegada hi ha més evidencies de que la exposició a xenobiòtics en general pot estar relacionada amb malalties cròniques autoimmunes.
    Continuara…
    Salutacions.

  2. a 03 febr. 2017 a les 12:59 Ricard Mollà

    Suggereixo que miris
    https://www.cancer.gov/about-cancer/causes-prevention/risk/diet/artificial-sweeteners-fact-sheet

    Es un bon resum.

  3. a 07 febr. 2017 a les 5:07 Enric I. Canela

    Hola Ricard,
    De fet el vaig mirar. Completament d’acord amb el que dius respecte a les dosis. Jo crec que no tenim informació sobre reiterades dosis a vegades repetides durant el dia. Crec que poden provocar inflamacions sistèmiques de baix grau i en alguns casos canvis epigenètics indesitjats, però no he volgut palar del que no sé sap ni del que no sé.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació