Dolça agonia


Enric I. Canela

Fa pocs dies vaig escriure la nota El sucre no fa la felicitat. En aquella nota dedicada a parlar d’alguns edulcorant suposadament sans. Aleshores comentava:

Què passa quan prenem fructosa? La fructosa, molècula simple com la glucosa, no és l’aliment elemental de les nostres cèl·lules. La fructosa no fa el mateix efecte al cervell, no atura les ganes de menjar. Pitjor encara, el metabolisme de la fructosa no està regulat al nostre organisme. Un excés de fructosa es converteix en greix. Un altre perill de la fructosa és que provoca que augmenti l’àcid úric. Està demostrat que les dietes altes en fructosa provoquen obesitat i que generen diabetis tipus 2.

Avui m’ha alegrat llegir que uns brillants investigadors de la Universitat de Barcelona, del departament de Farmacologia, Toxicologia i Química Terapèutica, dirigits per Marta Alegret, han col·laborat a publicar el treball Type of supplemented simple sugar, not merely calorie intake, determines adverse effects on metabolism and aortic function in female rats.

Demostren, en rates femella, que la suplementació dietètica amb glucosa líquida o fructosa causa alteracions metabòliques i vasculars. La part que vull destacar és que tot i una ingesta calòrica major en rates suplementades amb glucosa, la fructosa ocasiona pitjors respostes metabòliques i vasculars.

Podreu trobar una mica més d’informació científica al web de la Universitat de Barcelona (Glucosa o fructosa: nou estudi sobre l’impacte del sucre en el metabolisme i la salut cardiovascular) i, naturalment encara més al treball a la revista American Journal of Physiology. Heart and Circulatory Physiology, però aquí jo insistiré en el risc de la població quan, per evitar els perills de la glucosa, pren excés de fructosa.

Potser seria hora que s’establís algun índex que estandarditzés la fructosa alliberada després de la ingesta d’un determinat aliment, de la mateixa manera que hi ha un índex glucèmic o una càrrega glucèmica per donar informació del pic de glucosa en sang després de la ingesta d’un aliment. Pensem que la sacarosa té un 50% de fructosa i un 50% de glucosa.

De totes formes, com sempre, prudència i criteri. El raïm té 7 g de glucosa i 8 g de fructosa (aproximadament) per cada 100 g de granets sense llavors. Uns 100 g d’uns cereals d’esmorzar alliberen una quantitat més de 20 g de cadascun d’aquests sucres, algunes galetes una quantitat similar. Compte amb les begudes edulcorades.

No pretenc negar el valor de fruites dolces ni dels sucs naturals, m’encanten i en prenc molta fruita dolça a l’estiu i ara cada dia suc de taronja natural i també suc de llimona. Si pretenc alertar, una vegada més, aprofitant el magnífic treball dels meus companys, dels riscos de la fructosa.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació