Enric I. Canela

Tothom relaciona la vitamina D amb el calci i els ossos. Recordo, de petit, com la meva mare ens donava a mi i els meu germans un preparat blanc de calci, es deia Calcio 20, i una cullerada d’una cosa molt dolenta i oliosa que contenia vitamina D.

Avui sabem moltes coses de la vitamina D. La vitamina D té efectes clàssics i efectes no clàssics. Comentaré aquí una de les seves funcions no clàssiques.

De totes formes abans faré alguns comentaris sobre algunes coses relacionades amb l’adquisició de la vitamina D pel nostre organisme. La idea de vitamina té a veure amb alguna cosa que nosaltres no podem sintetitzar i que l’hem de prendre amb els aliments. En el cas de la vitamina D no és cert. Nosaltres en sintetitzem. Ho fem a partir del colesterol. Quan prenem el sol es posen en marxa unes reaccions a la pell i se sintetitza un compost, colecalciferol, que és la vitamina D3, l’animal. Els vegetals també sintetitzen una substància similar, l’ergocalciferol, que es coneix coma a vitamina D2. L’ergocalciferol prové de l’ergosterol, un anàleg del colesterol, amb una cadena hidrocarbonada més que el colesterol. Els animals tenen colesterol i els vegetals ergosterol. L’ergosterol s’absorbeix molt malament i pràcticament tot s’excreta amb la femta. De fet els fitosterols s’afegeixen a alguns aliments per reduir el colesterol. Sembla que impedeixen la seva absorció intestinal.

Possiblement la vitamina D vegetal, que és la majoritària en farmàcies i botigues de complements alimentosos, s’absorbeixi molt malament i tingui efecte escàs. No n’estic massa segur. No sé si hi ha pocs experiments o no es publiquen. Interessos?

Cal, si sintetitzem nosaltres el colecalciferol, prendre la vitamina animal? Les dosis necessàries no estan excessivament clares, normalment són més altes del que diuen algunes taules. Amb tot hi ha circumstàncies que no en sintetitzem prou. Uns 20 minuts de sol a la nostra latitud en persones de pell no massa fosca és suficient. Si la pell és molt fosca caldrà més. Justament els africans tenen més tendència a patir dèficit. Per raó oposada estan els que vien en països nòrdics. Allà el sol, quan en tenen, cau massa oblicu i no produeix el mateix efecte. També hi ha gent que no suporta el sol o que vesteix massa tapada. A aquests efectes els burques i similar no són adequats.

A l’alimentació la vitamina es troba a l’oli del peix, clàssicament l’oli de fetge de bacallà, i als peixos blaus. També en conté la llet (sense treure el greix). Hi ha altres fonts en les que s’indica que en contenen però en molts d’aquests casos es tracta de vitamina D vegetal afegida i això no m’agrada gaire.

Jo ni recomano ni deixo de recomanar prendre algun suplement de la vitamina D, que cadascú faci segons convingui. Jo quan en prenc la trio animal. La vitamina D animal s’extreia clàssicament de l’oli de peix, però actualment la vitamina D se sintetitza de la lanolina, que se obté de la llana de les ovelles. És la que trio.

Deia, però, que volia parlar d’una funció no clàssica de la vitamina D. El colecalciferol es transforma a l’organisme, fetge i ronyó, en el producte actiu, el calcitriol, realment una hormona. La funció no clàssica que he triat és la regulació de la pressió arterial. Sembla que la manca de vitamina D pot ser una causa de la hipertensió.

Disposem a l’organisme d’una casaca de senyals, el sistema renina-angiotensina-aldosterona (RAAS) que és una via de senyalització responsable de la regulació de la pressió sanguínia del cos.

Quan la tensió arterial baixa o a causa de certs impulsos nerviosos, com l’estrès, els ronyons alliberen un enzim anomenat renina. Aquest enzim és una proteasa que trenca una proteïna que allibera el fetge i que es diu angiotensinogen i es forma angiotensina I. Un altre enzim, l’enzim convertidor de l’angiotensina (ACE), transforma l’angiotensina I en una altra proteïna, l’angiotensina II.

L’angiotensina II provoca vasoconstricció i fa que la glàndula pituïtària o hipòfisi, al cervell, secreti una altra hormona que és la vasopressina (AVP). La vasopressina és coneix també com hormona antidiürètica (ADH). L’hormona antidiürètica fa que es retingui aigua pels ronyons i es concentri l’orina. L’angiotensina II provoca la secreció d’adrenalina, noradrenalina i aldosterona, que fa que es retingui l’ió sodi, per les capsules suprarenals.

El conjunt és que l’alliberament de renina pels ronyons fa augmentar la tensió arterial.

Els medicaments més habituals per evitar la hipertensió són principalment de tres classes: els que fan que s’excreti més líquid, els diürètics; els que inhibeixen l’acció de l’enzim convertidor de l’angiotensina (ACE) i eviten que es formi angiotensina II; i els que eviten la unió de l’angiotensina II i fan que no es produeixi vasoconstricció i no s’alliberi vasopressina.

La vitamina D regula negativament, a través del receptor VDR, que on s’uneix el calcitriol. El calcitriol inhibeix l’expressió del gen renina i per tant la producció de renina. Si es frena la producció de renina no puja la tensió. Per tant, en alguns casos la hipertensió podria tenir a veure amb una baixa producció de calcitriol que comporta una activació del sistema renina-angiotensina-aldosterona (RAAS).

Per què? Possiblement més que la manca de vitamina D sigui una manca d’acció del calcitriol. No ho sabem, però no està de més, en casos d’hipertensió, mirar com estem de vitamina D. És molt més barat que altres tractaments.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació