Rànquings i universitats


Enric I. Canela

Aquesta setmana ha sortit L’Econòmic i, com fa temps, un article meu al seu interior. Es tracta de Rànquings i escoles de negoci. De fet millor Rànquings i universitats perquè les escoles de negoci surten com a exemple.

Haig de demanar disculpes per una errada que conté en la signatura ja que ara no sóc el Vicerector de Polític Científica de la Universitat de Barcelona. A l’article anterior, del gener (Com voldria la universitat), ja no vaig hi signar així, però imagino que han agafat una capçalera antiga. Suposo que són coses que passen.

Agafo un paràgraf i us convido a llegir l’article:

La diferència (amb Catalunya) és que Dinamarca i Israel en tenen dues cadascuna entre les 100 primeres del món i nosaltres no. Una altra diferència és que aquestes universitats tenen almenys quatre vegades el nostre pressupost. Tanmateix, si mirem les universitats amb més reputació entre les 102 més ben considerades del món no n’hi trobem cap dels tres països. La llengua hi influeix. És relativament normal que un estranger vulgui fer una tesi doctoral o un màster a Dinamarca o Israel, que farà en anglès, però no un grau que faria en danès o hebreu.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació