Enric I. Canela
Fa dos anys escrivia El càncer i l’atzar, ara per parlar del mateix he invertit l’ordre. Aleshores em referia a la publicació de l’article Variation in cancer risk among tissues can be explained by the number of stem cell divisions de Cristian Tomasetti (estadístic) i Bert Vogelstein (oncòleg) de la Johns Hopkins.
Ara em referiré a la publicació de l’article Stem cell divisions, somatic mutations, cancer etiology, and cancer prevention dels mateixos autors. En aquest treball demostren que les mutacions R, les mutacions que tenen lloc durant la replicació normal de l’ADN són responsables de 2/3 parts de les mutacions dels càncers humans.
Jo en aquell moment vaig creure en l’encert del treball i el vaig acceptar completament. Deia aleshores: “La meva opinió és que l’atzar té molt a veure, i tant, però segurament no trigarem a veure un model més complex. Hauríem d’introduir factors de risc. Segurament ho veurem aviat. Jo, de totes formes, recomano no baixar la guàrdia.”
El treball no va agradar i hi va haver polèmica. Ho resumeix molt bé El azar y el cáncer en un nuevo estudio a Catalunya Vanguardista. Els investigadors criticats s’han revoltat i han fet un estudi en el que han avaluat la incidència de càncer en 69 països, el que representa una varietat d’entorns distribuïts a tot el món i representa 4,8 mil milions de persones (dos terços de la població mundial). La incidència del càncer la van determinar a partir de l’anàlisi de 423 registres de càncer que van obtenir de l’Agency for Research on Cancer (IARC) (http://ci5.iarc.fr/CI5-X/Pages/download.aspx) de l’OMS.
El treball conclou: Com a resultat de l’envelliment de la població humana, el càncer és avui la causa més comuna de mort al món. La prevenció primària és la millor manera de reduir les morts per càncer. El reconeixement d’un tercer contribuent al càncer, les R-mutacions, no disminueix la importància de la prevenció primària, però remarca que no tots els càncers es poden prevenir evitant els factors de risc ambientals. Afortunadament, la prevenció primària no és l’únic tipus de prevenció que existeix o pot ser millorat en el futur. La prevenció secundària, és a dir, la detecció i la intervenció primerenca, també pot salvar la vida. Per càncers en els quals totes les mutacions són el resultat de R, la prevenció secundària és l’única opció.
El comportament no és idèntic en tots els càncers i en el de pulmó la incidència de l’atzar és menor. La incidència de l’atzar, com és lògic, més gran quantes més vegades es divideix un tipus de cèl·lula. L’edat incrementa el risc, però això no passa en ossos i cervell on el recanvi cel·lular és baix o nul.
La conclusió és que hem d’estar preparats per actuar quan el càncer aparegui. Un aspecte que no hem considerat, però, és si tenim mecanismes per augmentar els mecanismes de reparació. Acceptat el fet que les mutacions es donaran, podem tenir a punt mecanismes reparadors? Podem augmentar-los? Jo estic convençut que sí. Per exemple, el dany produït per espècies reactives pot ser revertit? Podem reduir l’acció de les espècies reactives? La resposta és sí. En sabem prou? No.