Enric I. Canela

No m’agrada insistir, però sento la necessitat interna. Estic completament segur que no em considerareu accionista de cap companyia relacionada amb l’oli de palma ni amb l’àcid palmític, però tinc una certa tendència a indignar-me quan llegeixo ximpleries i aquestes ximpleries afecten a la vida dels ciutadans i a la vida política. A tot això col·laboren experts que no ho són o que viuen ancorats en el segle passat.

Abans de seguir aviso que a casa només prenem oli d’oliva verge extra, boníssim, que ens porten de Bellcaire d’Urgell. No se m’ha passat pel cap comprar per a es oli de palma. També afegeixo que sense fanatismes excessius consumeixo productes poc manipulats i sóc vegetarià no militant. Rares vegades fregeixo res.

El consum de greixos saturats, millor d’àcids grassos saturats s’havia associat tradicionalment a problemes cardiovasculars. Dades més recents posen de manifest que això no és massa cert. En tot cas cada vegada més estudis qüestionen aquestes afirmacions.

M’ha sorprès que en tot aquest festival que s’ha muntat en aquest dos darrers mesos (veure L’oli de palma no és nociu) en relació a l’oli de palma Esquerra Republicana hagi presentat al Congrés dels Diputats una proposició no de llei, signada per Xavier Eritja, perquè s’incrementi el control sobre la utilització de l’oli o greixos de palma en productes alimentaris i promoure la retirada progressiva dels productes amb aquest component de les màquines expenedores de centres educatius, esportius i de salut. També que es faci publicitat per reduir el consum dels productes que el continguin. Em sembla excel·lent que aparegui la seva presència a l’etiquetatge.

Diu, però, que a seva composició de més d’un 50% de greixos saturats, molt més que qualsevol altre oli, provoca que un excés en el seu consum suposi un risc per a la salut, des de malalties coronàries fins a obesitat, recorda Eritja sobre la base de diferents informes sobre salut.

Discuteixo la primera. No conté més greixos saturats que qualsevol altra oli. L’oli de coco i el de palmist en tenen bastant més. Discuteixo el sentit de la segona. Cert que l’excés d’oli de palma en excés és nociu, com ho són molts altres productes en excés. La quantitat habitual que es pot consumir amb una dieta que no sigui molt estranya no té cap risc.

El més greu és que això és com la política pressupostària. Quan es demana que s’inclogui una despesa s’ha de eliminar una altra. Pregunto: és pot presentar una proposició no de llei dient que es tregui un component bàsic sense proposar l’alternativa? Posaré un exemple, les patates fregides. Normalment es fregeixen a oli de palma. Algunes dient que han vist passar l’oli d’oliva. Bé, si es fregeix a oli d’oliva i no es canvia l’oli d’oliva sovint introduirem peròxids. Amb l’oli de palma no és probable. Amb àcids grassos saturats no es formaran, en fregir, peròxids i aldehids nocius.

M’estalvio les coses sorprenents que he llegit i sentit, dites de bona fe, sobre el que fa aquest pobre oli.

Dit tot això, les hectàrees destinades al conreu de la palmera d’oli de Guinea i las de la soia provoquen desforestació. Espero que algú, a més de fer proclames, proposi com substituir aquest oli.

Hi ha un recent bon estudi al que em referia ahir (l’estudi és: Palm oil and human health. Meeting report of NFI: Nutrition Foundation of Italy symposium) fet a Itàlia, un país que té unes pautes d’alimentació bastant semblants a les nostres que treu unes conclusions bastant clares. La majoria dels estudis estan fets amb dietes allunyades de la nostra i això fa que les conclusions no siguin adequades. Per exemple, el tipus d’hidrat de carboni que acompanya la dieta afecta el resultat. Millor mirar estudis d’aquí o d’Itàlia. Més o menys, tradueixo:

  1. L’oli de palma conté altes concentracions d’àcids grassos saturats (49,5%), principalment àcid palmític (42,7%). Això no obstant, proporciona quantitats igualment elevades (el restant 50,5%) d’àcids grassos mono i poliinsaturats (essencialment, oleic (39,4%) i àcid linoleic(10,6%)).
  2. La majoria dels àcids grassos saturats en l’oli de palma estan esterificats preferentment en la posició sn-1 i sn-3 dels triglicèrids; això redueix la seva taxa d’absorció específica intestinal en comparació amb els mono- i poliinsaturats, que s’esterifica principalment en la posició sn-2. Aquesta distribució estereoespecífica suggereix que els efectes biològics dels àcids grassos saturats en l’oli de palma poden ser menys rellevant que els esperats si s’ingerissin purs
  3. Els greixos saturats tenen propietats reològiques que els fan adequats per a diverses aplicacions alimentàries, com una alternativa als greixos trans, que han demostrat efectes negatius sobre la salut humana.
  4. El consum de greix total, i en particular de greixos saturats, ha de ser controlat en els nadons i adults. Els límits assenyalats per les pautes sobre una dieta equilibrada (30% de l’energia per als greixos totals, i 10% per als saturats) encara demanen reduir la ingesta en els països occidentals. A Itàlia, el consum de greix total i saturat és només en lleuger excés en comparació amb les directrius proposades.
  5. D’acord amb els càlculs proposats, la ingesta de greixos saturats de l’oli de palma a Itàlia pot ser aproximadament estimat – de mitjana – en 3,09 g/dia pels adults i 4,78 g/dia pels nens.
  6. En absència d’assaigs aleatoris que tractin dels efectes sobre la salut associats al consum d’oli de palma en adults i / o infants, sembla apropiat incloure i calcular el consum d’àcids grassos saturats d’oli de palma dins del límit recomanat del 10% de les calories suggerit per als greixos saturats a les directrius internacionals per a una dieta equilibrada, tot i que recents metaanàlisis qüestionen l’associació entre el consum de greixos saturats i els problemes coronaris i la mortalitat associada (possiblement perquè els àcids grassos saturats augmenten tant el LDL-colesterol com l’HDL-colesterol al plasma).
  7. No hi ha dades experimentals ni epidemiològiques que relacionin l’associació entre el consum d’oli de palma i la incidència de càncer o la mortalitat; És poc probable que en un futur pròxim s’obtinguin aquestes dades. L’evidència indirecta suggereix que el consum d’oli de palma no té efectes ni positius ni negatius sobre el risc de patir càncer.

És il·lustratiu observar la composició de l’oli de palma:

Àcids grassos saturats

% pes

Àcid mirístic

1,12

Àcid palmític

42,7

Àcid margàric

0,11

Àcid esteàric

4,55

Àcid araquídic

0,39

Àcid behènic

0,58

Àcid lignocèric

0,06

Total àcids grassos saturats

49,51

 

Àcids grassos monoinsaturats

% pes

Àcid misritoleic

0,06

Àcid oleic

39,37

Àcid gadolèic

0,17

Àcid nervònic

0,06

Total àcids grassos monoinsaturats

39,66

 

Àcids grassos poliinsaturats omega-3

% pes

Àcid alfa-linolènic

0,21

Total àcids grassos poliinsaturats omega-3

0,21

 

Àcids grassos poliinsaturats omega-6

% pes

Àcid linoleic

10,62

Total àcids grassos poliinsaturats omega-6

10,62

 

Àcids grassos

% pes

Àcids grassos saturats

49,51

Àcids grassos monoinsaturats

39,66

Àcids grassos poliinsaturats omega-3

0,21

Àcids grassos poliinsaturats omega-6

10,62

Total àcids grassos

100,00

 

A més, positiu, l’oli de palma posseeix una quantitat elevada de vitamina E (en forma d’alfa-tocoferol) 15.9 mg.

Després de tot el que he exposat m’agradaria saber quins països o multinacionals es beneficiaran de l’atac a l’oli de palma. Crec que Estats Units és el primer productor de soia. No sé gaire de producció d’oli, però tota questa història no la veig clara.

Estic segur que tindré detractors, però tinc raó.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació