Enric I. Canela

El PUNT AVUI va publicar ahir un article que es titula La difícil lluita contra els greixos. L’article parteix de l’anunci fet fa una mica més d’un més pel secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, que va dir que el Govern acabarà impulsant en un horitzó de 4 o 5 anys vista nous impostos a altres productes amb massa greix o sucre, al marge de l’impost sobre les begudes ensucrades que entra en vigor aquest dilluns. Va explicar en una entrevista a Rac 1 que els tributs a productes com la brioixeria industrial o els menjars preparats encara no tenen prou experiència internacional com per implementar-los a Catalunya però ha assegurat que hi ha voluntat d’avançar en aquest sentit, ja que les autoritats mèdiques indiquen que és un dels problemes que té la societat actual.

Al 2011 els danesos van aplicar un impost sobre els aliments amb greixos saturats. L’anomenat “impost als greixos” que gravava els aliments amb 16 corones daneses (4,74€) per kg de greixos saturats. Al cap d’un any el va suprimir perquè encaria la cistella de la compra i no canviava els hàbits alimentaris.

Els consells sobre l’alimentació són sempre d’interès i escoltar el que diu l’Organització Mundial de la Salut, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) o l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA) s’han d’escoltar. Tanmateix les recomanacions canvien de manera ben explícita. Només cal estudiar els canvis en la piràmide dels aliments. Fins fa poc hi havia una gran b

ase amb cereals, pa i pasta. Ara això ha canviat.

Encara canviarà més. Jo dono una credibilitat relativa als “experts” que parlen, sovint des de la ignorància. Com que tinc cultura sobre el tema, m’informo i abans de creure una cosa busco la informació científica i valoro la coherència.

Deixeu-me dir que la paraula amb la que defineixo posar un impost sobre els productes amb greixos saturats és “bajanada”. Decidiran posar impostos a la llet, mantega, iogurts, formatge, ous, carn, és a dir tots els productes animals i alguns vegetals? Seria del gènere idiota. Clar que sempre es pot posar un per re

spirar. Suposo que la idea no era aquesta. On es posa la ratlla?

La primera cos que cal analitzar, al meu parer, és que és bo i que es dolent. Quins límits hem de considerar. Un impost sobre els greixos “trans”, que per cert, no deriva de “transformat” sinó de la paraula llatina que vol dir a l‘altra banda (recordeu Cisjordània i Transjordània: a una i altra banda del riu Jordà). La isomeria cis-trans ens defineix la disposició dels àtoms en els dobles enllaços o insaturacions. Els àcids grassos, i per tant els greixos, bons per la nostra alimentació són els cis. On són els trans? Els trans ens els aporten els remugants: xai o vedella, per exemple, perquè els bacteris en produeixen en la seva digestió, en petita quantitat però en formen. On més es produeixen? En els processos químics d’hidrogenació. Quan volem que un greix líquid (oli), que ho és per les insaturacions, és torni sòlid, l’hidrogenem. Era el cas de les margarines. Figura, fa uns anys, que eren més sanes que la mantega: rucada. Avui la USDA Food Composition Databases de l’United States Department of Agriculture diu que les margarines poden tenir entre un 25% i una quantitat menor al 0,5% i, en general, les que es vénen per menjar tenen continguts baixos. Això es fa perquè les hidrogenacions controlades permeten que els àcids grassos siguin cis i jo trans. Ell propòsit no es discutir sobre les margarines sinó comentar els canvis en les recomanacio

ns.

En tot cas hauríem de parlar d’impostos sobre greixos amb àcids grassos trans (descartem els derivats dels remugants?) i els greixos (olis) refinats. Per exemple, prendre “oli d’oliva” és un error, és, en part, refinat. Cal comprar oli d’oliva verge. Igual amb tots els olis. Olis de palma? Sense refinar. Té un gust més fort, però cap problema, és el que fan en alguns països. Hi ha gent que no li agrada l’oli d’oliva verge perquè té massa gust, pitjor per a ells. El de la figura és una porqueria.

Descartem, doncs, els greixos saturats com a “dolents”, em sembla fora de lloc. De fet no hi ha ni una sola prova científica seriosa que ho avali, com no n’hi ha cap que digui que el colesterol és perillós. Sobre això ja he escrit en aquest mateix bloc.

Naturalment s’han de canviar els hàbits alimentaris. Els estudis científics demostren que és bo que les dietes siguin baixes en carbohidrats, evidentment reduir al mínim els sucres, i altes en greixos. És menja menys i s’està més sà (1, 2).

Caldria educar de manera diferent. Totalment d’acord en eliminar molts aliments manipulats plens de sucres i de greixos refinats. No faré propaganda contra cap aliments concret però en trobareu molts. Reduir carbohidrats i que siguin complexos, més greix, tants ous com vulgueu, poca llet, fruites seques… I oposem-nos als greixos refinats, de producció no sostenible.

Massa àcids grassos poliinsaturats omega-6 és dolent sinó estan compensats pels àcids grassos poliinsaturats omega-3. Poc diuen els articles de premsa sobre això.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació