Enric I. Canela

La setmana passada L’Econòmic em va publicar l’article “El futur és dels graus universitaris lliures“.

En aquest article plantejava la necessitat de graus oberts. Entenc que haurien de ser graus amb una sòlida formació a primer curs i, també, en el curs preuniversitari. Aquesta formació propedèutica hauria de referir-se al nucli principal dels estudis. Diferent, invers, del que hi ha ara a la Universitat Pompeu Fabra, on es fa un primer curs obert i despès és més rígid. Amb tot la meva felicitació per haver trencat motlles. Premi a la innovació en un món conservador.

A partir d’aquí la màxima llibertat amb requisits estrictes per les diferents assignatures. Per aprendre a multiplicar és aconsellable saber sumar.

La meva visió és que és imprescindible ajudar a què els graduats siguin adaptables a una societat molt canviant.

Parlem de combinacions diverses i socialment desitjades. Humanitats digitals és un exemple, però ni de lluny l’únic. Currículums rics amb lògica, més filosofia. Saber pensar i mutar. Els estudiants han de ser lliures per poder determinar currículums però apareix la necessitat d’una nova figura, existent però insuficient, el tutor. Si s’arriba a un escenari com aquest, caldrà disposar de tutors ben formats amb capacitat d’aconsellar bé i tenir l’empatia necessària per detectar les habilitats de l’estudiant. Tutors a la secundària i a la universitat.

Trigarà més o menys, però el model que demano s’imposarà. La primera gran dificultat és la norma espanyola, la segona crec que és el corporativisme universitari.

Cal lluitar per ser els primers i arrossegar la resta.

Una resposta a “La flexibilitat curricular a la universitat”

  1. a 23 abr. 2018 a les 4:24 Joan

    A mi la proposta de la UPF em sembla bé. Molts al·lots surten del Batxillerat sense un coneixement prou elevat de masses coses com per poder triar una carrera. Què millor que dedicar els teus primers anys universitaris a fer assignatures soltes de dret, química, llengua… abans de decidir-te per una? Ajudaria a molts alumnes a madurar i a tenir una visió més àmplia del món, que sempre els pot anar bé. A les universitats americanes és costum fer-ho i aquí també s’hauria d’anar imposant a poc a poc.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació