Enric I. Canela

Escriu la CUPUMA (Coordinadora Universitats Públiques de Madrid)

Hem assistit a un dels més lamentable -però alhora extraordinàriament aclaridor – episodis del desvergonyiment que s’ha apoderat de l’exercici de la política espanyola, i molt especialment d’algunes comunitats autònomes, -València, Catalunya, Andalusia i en el cas que ens ocupa, la de la capital del nostre país.

El primer que crida l’atenció, és constatar que, tot i que els robatoris organitzats porten nombroses dècades perpetrant, i executant-se, només hem pogut assabentar-nos del que ha passat, amb vint anys de retard, i pel fet que l’avarícia d’algunes de les bandes rivals, organitzades per robar i delinquir, ha propiciat i permès el descobriment de les malifetes dels seus rivals, i de retruc, de les pròpies.

Quan el pas del temps comença a aclarir mínimament el que ha passat amb el famós màsters de Cifuentes, -amb el fet decisiu de l’obligada imputació de la expresidenta -, queda de manifest, una vegada més, que els diferents comunicats i arguments de CUPUMA, s’acosten molt més al que realment ha passat, que les informacions oficials i oficioses, que gairebé sempre són una patètica acumulació de falsedats contradictòries que semblen emanades de les estranys deliris de mentiders patològics.

Pensem que, en el moment actual, resulta molt més interessant -i significatiu – que tractar d’insistir en l’obvi comportament prepotent, dictatorial i egocèntric de Cifuentes i els seus subordinats, posar l’accent en la importància del cas Cifuentes entès com a símptoma i per tant insistir en les condicions mínimes que havien de confluir perquè el que ha passat pogués tenir la menor possibilitat de produir-se.

  1. Una comunitat, la CAM, que governa el PP, sense la menor transparència, i que, amb el suport de Ciutadans, dedica subvencions injustificades – i injustificables- a xiringuitos privats, exigint com a contrapartida les adequades prebendes per a aquells que els financen .
  2. Una universitat pública que crea instituts opacs amb fins substancialment mercantilistes i clientelars i reparteix diners entre els professors i gestors dels màsters, sempre que -al marge de la seva ideologia o la seva pertinença a partits o / i sindicats- estiguin d’acord en obeir, cobrar i callar, institucionalitzant el conegut com a model Bankia – Caja Madrid, instaurat amb notable èxit econòmic pel Partit Popular.
  3. Una sèrie de Rectors afins al PP que toleren, encoratgen, afavoreixen, i s’aprofiten d’aquest tipus de plantejaments.
  4. Que la presidenta de la Comunitat, com a màxima responsable de la concessió de les subvencions, decideixi que, si molts dels seus companys de partit ja s’han vist beneficiats pels títols generosament expedits pels xiringuitos subvencionats pel PP, ella no pot ser menys, i té més dret que ningú a aconseguir el seu màster, sense necessitat d’assistir a classe -és un màster presencial – ni d’examinar-se, ni de fer els indispensables treballs exigits.
  5. Que “aquesta persona de la qual estem parlant”, utilitzi a una professora de la URJC -en excedència, – pel seu càrrec d’assessora del conseller d’Educació, al seu torn vice-rector de la URJC en el moment dels fets – per parlar immediatament amb el rector i reclamar que es posin tots els mitjans necessaris per desmentir contundentment la informació publicada pel diario.es.
  6. Que el rector Ramos segueixi al peu de la lletra les “instruccions” -delegades – de la presidenta i reclami al director de l’Institut-xiringuito, una immediata solució al problema.
  7. Que, seguint adequadament la jerarquia militar, el director del xiringuito citi els “deixebles” al despatx d’un advocat per convèncer-los que és imperatiu resoldre el tema, de forma immediata i al preu que sigui, si no volen veure en perill les seves carreres docents.
  8. Que el rector, en roda de premsa, avali la versió de Cifuentes, assegurant que només hi ha un error en la transcripció de les notes, sabent perfectament que això és absolutament fals.
  9. Que una vegada que el rector va enviar la falsificació de l’acta del treball de fi de màsters, la presidenta desafiï a tothom i asseguri que no està disposada a dimitir “perquè no hi ha cap motiu”, i que “pensa quedar-se” i denunciar als periodistes que van publicar la informació.
  10. Que la resta de les autoritats de la URJC doni suport sense fissures la postura del rector i Cifuentes, amb ple coneixement del que ha passat.
  11. Que, a excepció d’algunes associacions d’estudiants, pràcticament ningú de la URJC hagi estat capaç d’expressar la seva opinió, si aquesta era contrària a la defensada oficialment.

Les successives notícies van descobrint la falsedat de moltes versions, i a partir d’aquest moment tots comprenen que es tracta d’un “campi qui pugui”, i els implicats intenten conservar el seu cap, encara que sigui a costa de posar en risc – o ofrenar en safata de plata – les dels altres.

Després de ser remès l’expedient al jutjat, i ateses les possibles condemnes en joc, hi ha la possibilitat que per primera vegada s’investigui seriosament l’enorme entramat clientelar creat per la CAM, amb la imprescindible col·laboració d’algunes universitats públiques, dependents econòmicament d’ella , i aprofitant un cop més el model de Bankia – Caja Madrid, instaurat pel Partit Popular, que li va permetre comptar amb la col·laboració de membres del PSOE, IU, UGT, CCOO, etc. etc., i que va concloure amb els resultats per tots coneguts, incloses les condemnes als usuaris fraudulents de les targetes blacks.

En aquestes condicions, que la CAM insisteixi en la necessitat que s’aprovi la LEMES, la llei d’Universitats de la comunitat de Madrid, que pretén consagrar per llei l’intervencionisme i el control de les universitats, sembla, no ja un disbarat, sinó un monstruós sarcasme.

Es pretén convertir en llei els procediments desplegats per Cifuentes durant el mes llarg que es va encarregar de posar en pràctica la seva veritable manera d’entendre el govern d’una comunitat, deixant al descobert la seva íntima convicció que governar és resistir a qualsevol preu, encara que suposi negar l’evidència, falsificar documents públics, mentir permanentment, tractar de fer callar a la premsa amb falsedats i amenaces, comprar i extorquir professors, títols, màsters, etc., etc., per tal d’imposar la seva voluntat, assegurant la consecució dels objectius proposats, sense que el preu, o els mitjans a utilitzar, puguin presentar o suposar cap mena de problema.

Després de l’experiència de la LOMCE, podem consentir que s’aprovi la LEMES i serveixi de punta de llança per a un canvi de model de la Universitat Pública, amb control absolut per part de les comunitats autonòmiques, progressiva privatització, control del professorat per part de la CAM, amb l’objectiu d’implantar definitivament la Universitat com un negoci llaminer, per sobre – i en detriment-del servei públic?

Podem permetre o si més no tolerar que es legalitzi la corrupció després que Cifuentes ens donés un curset accelerat del seu concepte del que ha de ser l’Espai Superior d’Educació de Madrid, i amb quins criteris s’ha de regir?

Pot algú, amb seny, pensar que el mateix govern que va encapçalar Cifuentes, en l’actualitat presidit per la seva mà dreta, té la força moral suficient per forçar l’aprovació de la seva LEMES?

Aquells que van defensar, una i altra vegada fins al final, tan demencial comportament, i van expressar públicament la seva lleialtat infrangible a Cifuentes, per sobre de tota lògica, ¿posseeixen la mínima credibilitat exigible perquè puguin convèncer els madrilenys que l’objectiu de la seva Lemes és regenerar i combatre la corrupció a la Universitat, i no per utilitzar-la al seu capritx sense que els caigui la cara de vergonya?

O, més aviat el sentit comú, portarà a la immensa majoria a pensar que estem davant d’un nou episodi que perllonga i consolida el vergonyós espectacle ofert, en què Cifuentes ha deixat meridianament explícit que considera que la universitat ha d’estar al seu servei, subordinada als seus interessos, tant els personals, com les derivades de la seva condició de dirigent i responsable del PP.

14 maig 2018

CUPUMA (Coordinadora Universitats Públiques de Madrid)

www.cupuma.org
https://twitter.com/cupumad

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació