Enric I. Canela

Fa unes setmanes vaig publicar a L’Econòmic l’article El futur del país no és cosa de científics. El títol és bastant explícit.

El benestar del país depèn de què siguem capaços de desenvolupar una economia del coneixement poderosa. Aquesta economia té dos pilars bàsics. Un és el capital necessari per crear i sostenir inicialment empreses del coneixement amb emprenedors bons directius i l’altre els coneixement que aporten els científics. El binomi recerca – científic és clau.

Malgrat això, la política segueix apostant per “intel·lectuals” dedicats a opinar i poc als que treballen en la creació del coneixement. Escric en aquest article:

A final d’octubre es va crear el Consell Assessor per a l’impuls del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent. Va ser anunciat com quelcom de gran transcendència per definir com haurà de ser el nostre país.

La importància donada quedava reflectida en les paraules del president Torra: “Un fòrum de gran participació ciutadana que repensi la societat catalana del segle XXI. Que reflexioni sobre qui volem ser, què volem ser i com volem ser amb l’objectiu que un futur Parlament constituent, sigui quina sigui la seva composició, tingui una orientació clara de quina mena de país ambiciona la ciutadania.”

Al meu paper lamentable. Han passat setmanes i no veig cap gest que faci pensar que el país canvia.

Potser que reduïm el nombre de tertulians i augmentem el d’experts. Com sovint es diu, els tertulians van als programes a opinar del que no en saben, cobrant, i els experts hi van, menys, per parlar del que saben, gratis. Si per casualitat trobem que els programes uneixen algun experts amb els tertulians, aquests darrers tendeixen a contradir l’expert.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació