Enric I. Canela

El proppassat 7 d’agost l’Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) va fer públic el document titulat: IPCC Special Report on Climate Change, Desertification, Land Degradation, Sustainable Land Management, Food Security, and Greenhouse gas fluxes in Terrestrial Ecosystems.

La premsa ho va destacar i va sortir un elevat nombre d’articles tractant un dels aspectes de l’informe, el canvi dels hàbits alimentaris per tal de preservar els ecosistemes i, en darrera instància, retardar o evitar, difícil, el canvi climàtic.

Catastrofisme inicial, però com passa habitualment, l’impacte ja s’ha esvaït i el problema ha deixat d’amoïnar a la població. Veiem tantes desgràcies i escoltem tants imbècils que el cervell ha de tenir filtres per protegir-nos. Les coses essencials també les envia al fons de l’armari. Malament.

Pel que fa al canvi d’hàbits alimentosos, l’informe no ens diu gaire coses noves. Fa molts anys que surten treballs indicant que el rendiment de la terra per produir aliments animals és molt baix i que si la població s’alimenta de d’animals que mengen plantes la cosa es farà insostenible. De fet ja ho és.

Una dada, reduir el 50% la ingesta d’aliments procedents d’animals que s’alimenten de gra permetria destinar els cultius a alimentar uns 2.000 milions de persones més. El canvis de dieta de l’animal a la vegetariana (inclou ous, llet i derivats) i la vegetariana estricta, dita vegana, tindria enormes efectes sobre la disposició d’aliments.

Una altra dada: aproximadament un 12% de la població està malnodrida, per sota del límit mínim, mentre que aproximadament un 20% té sobrepès o obesitat. Traduït a ous, per obtenir la proteïna de fonts animals mínima, caldrien 2,5 ous cada dia. Si comptem 8.000 milions de persones, calen 7,3 bilions d’ous a l’any (7,3×1012). No sé comptar les aus necessàries. En vedella ens aniríem a 42 kg a l’any, uns 336.000 milions de kg. No en sé gaire, però crec que serien uns 2.500 milions de vaques de 500 kg. Ja es veu que són xifres que ultrapassen la nostra capacitat (o la meva) de calcular recursos.

És imprescindible modificar alguns hàbits alimentosos si es tracta de reduir el nostre impacte sobre el clima del planeta, però fins tot així serà insostenible si la població augmenta i s’alimenta equilibradament. A mig termini, si tota la població decidís adoptar hàbits més sostenibles, cosa poc probable, podríem resistir uns quants anys, però més endavant caldria alternatives. Un exemple:

Tot i que la ingestió de proteïnes procedents de microorganismes no està acceptada per determinats consumidors a causa del seu sabor, cal no oblidar que és una gran font de proteïnes: mentre que a partir de 1.000 kg de soja, es produeixen diàriament 10 kg de proteïna, la producció de proteïna de 1.000 kg de bacteris arriba fins a 100.000 milions de quilos. Això és conseqüència principalment del temps requerit per duplicar la massa dels microorganismes. Així, podem dir que els bacteris i llevats doblen la seva massa en un termini de 20 a 120 minuts, a diferència de les plantes de cultiu que triguen entre 1 a 2 setmanes i, per exemple, d’un porc que ho aconsegueix entre 4 i 6 setmanes“.

En el món no hi caben moltes més persones amb el model de vida actual. L’única forma d’obtenir proteïna suficient no serà altra que els microorganismes. El sabor serà fàcilment modificat. Això no ho dubto.

He barrejat coneixement i imaginació, encara que no he volgut ciència ficció.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació