Enric I. Canela

Em va caure davant dels ulls l’informe Vitamin D deficiency in Ireland – implications for COVID-19. Results from The Irish Longitudinal Study on Ageing (TILDA). Com podeu imaginar, publicat fa molt poc. El seu plantejament sobre el possible benefici de la vitamina D davant la infecció de SARS-CoV-2 m’ha interessat.

Per als que no estigueu familiaritzats amb la vitamina D, aquests dies de moda, comentaré algunes coses sobre ella. La vitamina D és una vitamina liposoluble, és a dir no és dissol en aigua i si ho fa amb dissolvents orgànics. El nostre organisme l’emmagatzema i no necessàriament l’hem de prendre cada dia. Aquesta vitamina té una particularitat que no tenen altres vitamines. Les vitamines són substàncies que hem d’ingerir perquè l’organisme no les pot sintetitzar. Les substàncies que hem d’ingerir perquè no podem sintetitzar es diuen essencials. No és el cas, la vitamina D la sintetitzem. És una substància que deriva del colesterol, a través d’una sèrie de reaccions, una de les quals requereix la radiació ultraviolada que en proporciona el sol. Es forma el colecalciferol, és la vitamina D animal, la vitamina D3. Els bolets irradiats amb llum ultraviolada sintetitzen una substància similar, l’ergocalciferol, la vitamina D2. Podem ingerir colecalciferol de fonts animals i ergocalciferol dels bolets.

Aquestes substàncies es transformen, quan es requereixen, en una substància denominada calcitriol (colecalcitriol i ergocalcitriol), amb funció hormonal, és a dir és una hormona.

La vitamina D l’adquirim, doncs, prenent el sol. El que en qüestionem és si la quantitat que produïm gràcies al sol és suficient per a les nostres necessitats o no. L’aliment més ric, si li voleu dir així, és l’oli de fetge de bacallà. Fa bastants anys era un reconstituent habitual. El peix, la llet, la mantega i els ous en tenen, però pocs més aliments ens proporcionaran quantitats apreciables. Tots els aliments d’origen animal n’aporten, però les quantitats no són destacables. Un vegetarià estricte hauria de prendre el sol i fer-se alguna analítica per veure com està els seu nivell. Alternativament, prendre suplements.

Els suplements tradicionals de vitamina D3 generalment eren d’oli de peix. Ara s’obté vitamina D3 de la llana de les ovelles. S’extreu la lanolina i de la lanolina se separa el colesterol. A partir del colesterol al laboratori se sintetitza la vitamina D3. Es fabrica d’aquesta font i no de colesterol d’altres fonts perquè segueix les normes caixer, és dir els jueus ortodoxes en poden prendre. Els vegetarians estrictes que tampoc volen prendre la vitamina D3 procedent de la llana de les ovelles, tenen l’opció de la vitamina D3 obtinguda d’uns líquens. És una mica més cara, però compliria tots els requisits d’aquests consumidors.

El calcitriol té moltes funcions a l’organisme. Fa uns anys se li atribuïa una única funció, la d’evitar el raquitisme i altres problemes lligats amb l’estructura del teixit ossi. La tradicional funció, si li voleu dir així, és fer que absorbim el calci dels aliments i fixar aquet calci al s ossos. El calci és un element que fem servir per construir l’esquelet. Sense calci els ossos són flexibles. Un nen que creix amb poc calci té les cames amb els genolls separats, formen un arc, és garrell. Si tan li manca, té raquitisme.

El calcitriol no només està implicat en l’absorció intestinal de calci, també ho està en el metabolisme del calci i el fosfat i en llur homeòstasi. Les funcions hormonals del calcitriol van molt més enllà i s’ha demostrat que la hipovitaminosi està relacionada amb el càncer, la immunitat, la diabetis, els desordres musculars, les malalties cardiovasculars i la tensió arterial. En contra del que molta gent pensa, les causes de l’osteoporosi no tenen massa a veure amb la vitamina D i el calci. Una persona amb la concentració de vitamina D i de calci suficient, un suplement de vitamina D no li servirà per millorar l’osteoporosi. L’osteoporosi està relacionada, principalment, amb les hormones sexuals.

El nivell de vitamina D a l’organisme s’analitza determinant la concentració d’una substància que el fetge sintetitza a partir de la vitamina D. Es tracta del 25(OH)D, forma abreujada d’escriure 25-hidroxivitamina D o 25-hidroxicalciferol. Aquesta substància circula per la sang i és un indicador de l’estatus de vitamina D de l’organisme. Quan el cos demana calcitriol, els ronyons converteixen el 25(OH)D en calcitriol.

Si mireu una analítica veureu a l’informe, si el metge us ha demanat aquesta dada, la concentració de 25(OH)D al sèrum. A la majoria d’informes mèdics existeix una disfunció entre el que es considera una concentració suficient de 25(OH)D. Normalment veureu que diu que ha d’estar entre 25 nmol/L i 50 nmol/L. Això no és correcte. Per sota de 25 nmol/L hi ha un dèficit i això pot conduir a seriosos problemes orgànics, els més evidents i immediats relacionats amb els ossos. Amb tot, una quantitat inferior a 50 nmol/L es considera insuficient. Així, si una persona té, per exemple, 40 nmol/L el metge li podrà dir, d’acord amb l’informe de l’anàlisi, que està bé. No és cert, les dades científiques demostren que és una quantitat insuficient. Actualment es creu que possiblement hauríem de tenir uns 75 nmol/L. No ho sé, en tot cas recomano més de 50 nmol/L.

En general, com està la població? Podríem pensar que els països amb alta insolació tindran uns nivells acceptables, mentre que els països amb poc sol no. Cal tenir present, però que olts països de poca insolació tradicionalment eren menjadors de peix. Per altra banda, la insolació no depèn només del país. Si una persona porta tot el cos cobert a l’estiu, no rebrà la radiació ultraviolada suficient. La gent de pell fosca necessita més insolació que la gent de pell clara. Els resultats de diferents estudis mostren que els països del sud d’Europa, seria el cas nostre, tenen menys vitamina D que els del nord. Els països amb més concentració sèrica són Noruega i Suècia. En els països del sud hi ha valors més baixos a l’hivern que a l’estiu, però als països nòrdics hi ha més equilibri.

A l’estat, no tinc dades de Catalunya, entre els nens i adolescents un 2% té dèficit (< 25 nmol/L) i un 25% té insuficiència (< 50 nmol/L); en adults els percentatges són el 18% el 40% respectivament. Són elevats. És obvi que un percentatge substancial de gent adulta té insuficiència d’aquesta hormona i això pot tenir efectes en alguna de les funcions que he indicat abans.

La pregunta que s’ha plantejat aquests dies és si la vitamina D podria ajudar a evitar els efectes del virus SARS-CoV-2, és a dir la COVID-19. En una paraula, si la vitamina D faria que els contagiats fossin asimptomàtics.

Què sabem respecte a la vitamina D i altres malalties víriques? Hi ha estudis sobre l’efecte de la vitamina D sobre la grip, els refredats i les malalties de l’aparell respiratori. Hi ha algunes discrepàncies, però les dades indiquen que quan la concentració sèrica de vitamina D és alta, els suplements no ajuden a evitar aquestes malalties, però si a la població amb concentracions baixes se li donen suplements, el nombre dels que agafen la malaltia és inferior.

Hi ha molts estudis sobre suplementació. Un recent que em va cridar força l’atenció, diu que els suplements de vitamina D3, és a dir animal, però no vegetal, allarga la vida de la gent gran, tant si viu a casa com en residències.

Pel que als seus efectes, no hi ha dubte de què la vitamina D actua sobre el sistema immune en general i sobre la regulació de les respostes inflamatòries. Igualment està implicada en els mecanismes reguladors relacionats amb malalties autoimmunes. Els dubtes que sembla que existeix és saber quins serien els condicionants que farien que la vitamina D fos efectiva. Cada vegada hi ha més dades que indiquen que els seus efectes estarien relacionats amb la microbiota. Sabem ara la relació profunda entre la microbiota i el sistema immune. Sembla que una “bona” microbiota i un bon estatus de vitamina D farien que el sistema immune respongués millor davant d’elements estranys i evités infeccions.

Tenir una bona microbiota vol dir fer una dieta adequada. Una dieta adequada és un concepte ambigu, però hi ha pocs dubtes respecte a la necessitat de la fibra suficient per alimentar els nostres bacteris. Recordeu que cadascú de nosaltres menja per a ell i per als 40 bilions de bacteris que poblen el seu organisme. Si ells no estan sans nosaltres tampoc.

Seria molt interessant disposar de la informació respecte a les concentracions sèriques de vitamina D de les persones contagiades amb SARS-CoV-2 que han desenvolupat símptomes i les que no. Igualment les seves pautes dietètiques. Al meu parer, formulo la hipòtesi, trobaríem una correlació entre l’aparició de símptomes i la manca de vitamina D, amb variacions atribuïbles a la dieta. Segurament el comportament del virus en diferents zones geogràfiques no només està relacionada amb l’encert o la ineptitud dels governants.

Té sentit avui intentar defensar-se del virus amb vitamina D? Jo crec que no, anem una mica tard, però si crec que paga la pena preparar el futur. Seria bo disposar periòdicament de la informació del nostre estatus de vitamina D, amb la corresponent analítica, prendre suficient sol. No cal torrar-se. Una estoneta cada dia. I si cal, especialment a l’hivern, prendre aliments rics en vitamina D o algun suplement. Possiblement vagi bé en el futur.

Si no ajuda a no emmalaltir de COVID-19, segur que anirà bé per altres coses.

6 respostes a “Elucubracions sobre la vitamina D i la COVID-19”

  1. a 13 abr. 2020 a les 9:56 M viladevall

    Molt interessant. La meva preguta amb la llum ultraviolada es d ona curta o llarga?

  2. a 19 abr. 2020 a les 7:49 Enric I. Canela

    Gràcies. La més propera a la visible UVA. Llarga

  3. a 25 abr. 2020 a les 9:42 Joaquim Gonzalez

    Molt interessant. M’han entrat ganes d’anar a comprar un suplement de Vit D a Santivieri.

  4. a 26 abr. 2020 a les 6:57 Enric I. Canela

    Moltes gràcies. El que és segur al 100% és que et serà útil. Salutacions

  5. […] ha fet un mes que vaig escriure Elucubracions sobre la vitamina D i la COVID-19. Parlava aleshores de la vitamina D i la seva possible relació amb la protecció de la infecció […]

  6. […] el 12 d’abril que escrivia Elucubracions sobre la vitamina D i la COVID-19. Acabava aquell article […]

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació