Enric I. Canela
Fa pocs dies vaig escriure Certeses i incerteses de la COVID-19. Ja vaig comentar aleshores alguns aspectes del sistema immune innat i el paper que hi juga la vitamina D. Amb tot, voldria afegir algunes coses i lamentar i criticar, amb arguments, aquesta barbaritat d’haver tingut grans i petits engabiats com a animals maltractats per incapacitat política dels que prenen les decisions que afecten les nostres vides.
Per evitar contagis és necessari evitar contactes. És cert que és més complicat amb persones poc habituades a complir les normes gestionar una mobilitat profilàctica restringida, però això és quelcom imprescindible en un sistema democràtic. Si els que hi ha manant no ho saben fer, que marxin i en buscarem uns altres.
Tractaré primer de la vitamina D i després de la radiació solar.
No descobriré res que no sapigueu, si dic que el tracte respiratori és una via per la que entren un gran nombre d’agents patògens i que la qualitat dels sistemes de defensa faran que els alvèols pulmonars no s’infectin per aquests microbis.
Un sistema immune ideal seria aquell en el que el sistema immune innat elimina el patogen sense que aquest pugui afectar el teixit pulmonar. En aquesta fase de resposta preliminar, l’acció del sistema innat serà atacar els microbis que intenten infectar-nos. Això provocarà algunes reaccions com febre i dolors musculars. No sempre seran prou perceptibles o els hi farem prou cas. Molts de nosaltres haurem passat alguna grip sense haver-nos pràcticament ni adonat, mentre altres han hagut de fer llit i s’han trobat molt malament i altres fins i tot han mort. En aquell moment, si ens haguessin fet alguna prova que permetés detectar la presència del microbi, hauria donat positiu. Si hagués estat un virus, un PCR ben fet hauria donat positiu.
Si no es pot controlar la infecció en aquesta fase preliminar, unes molècules mediadores posen en funcionament el sistema adaptatiu o adquirit i normalment en uns 5 o 6 dies hi apareix la primera generació d’anticossos, els IgM, relativament grans, que atacaran el patogen per intentar eliminar-lo. A les 2 setmanes hi haurà el més petits, de memòria, el IgG. Tant IgM com IgG es poden detectar en els assaigs serològics i sobre el que ja se n’ha parlat molt. No repetiré el que ja està més que explicat.
La majoria d’infeccions desencadenen la resposta del sistema immune adaptatiu, perquè l’innat no ha eliminat la totalitat del patogen, però alguns casos no es desencadena aquesta resposta. Per tant, l’anàlisi del contingut d’anticossos en persones infectades confirmades és variable, en alguns casos alta i en altres baixa, i en una part, sembla que petita, no hi apareixen. Tot dependrà de la resposta innata. Quan ha estat molt forta i eficaç, sense anticossos, no podrem parlar d’immunitat.
En el cas de la COVID-19, s’ha vist que els més joves, de mitjana tenen una quantitat inferior d’anticossos que les més grans i que una part significativa, encara que minoritària, no els té. Aquest sistema innat eficaç té l’inconvenient de no desenvolupar immunitat, és a dir, poden tornar a ser infectats. Un nombre gran de persones amb un sistema immune innat fort pot ser bo individualment, mostra bona salut, però podria ser un inconvenient per als estudis de la “immunitat de remat”.
Com ja havia comentat la vitamina D és essencial per al bon funcionament del sistema immune (veure Certeses i incerteses de la COVID-19 i Elucubracions sobre la vitamina D i la COVID-19). El sistema immune innat té, entre d’altres proteïnes, uns pèptids antimicrobians. Els contenen alguns limfòcits. Fa més d’una dècada que es coneixen llurs efectes directes i indirectes sobre diferents virus. Concretament ja es va demostrar el paper que tenen en la grip greu i en la síndrome respiratòria aguda i severa (SARS). Aquests pèptids són les diferents defensines i les catelicidines. Sabem perfectament que és el calcitriol, derivat actiu de la vitamina D, el que, quan s’uneix al seu receptor al nucli cel·lular, indueix la síntesi d’aquests pèptids. Imprescindible, doncs, la vitamina D per mantenir en condicions el sistema immune.
És conegut que les persones de pell fosca tenen, de mitjana, menys vitamina D i que per adquirir-la necessiten més estona de sol que els de pell més clara. Això és congruent amb el fet que a Estats Units, la proporció d’hospitalitzats de pell negra o molt bruna és molt més elevada que el que correspondria per la seva proporció a les comunitats afectades. Naturalment no ho podem aïllar completament d’altres elements socials. En idèntiques condicions, quan més pigmentada és la pell, menys vitamina D se sintetitza.
És igualment cert que els homes obesos tenen menys vitamina D i també a Estats Units es troben en alta proporció entre els hospitalitzats. L’obesitat és un factor de risc. Deixo de banda l’obvietat del sedentarisme obligat. Sense moviment i no perdem pes, més greix i menys múscul. Si ens engreixem, molt més greix i menys múscul.
Hi ha opinions que diuen que 5.000 Unitats Internacionals de Vitamina D3, 125 µg, dotaria al sistema immune innat de la capacitat d’eliminar el SARS-CoV-2. No ho sé, és una hipòtesi.
En tot cas, ja sabeu que la vitamina D3 la sintetitzem gràcies a la llum solar i si no ho fem així haurem de compensar la mancança amb algun tipus d’aliment o suplement. Diuen, de bona fe, que les persones es posin a les finestres i balcons a captar el sol. No sempre serà possible gaudir d’un solàrium i dubto que sigui aquesta la pràctica més habitual.
El problema de prendre és sol va més enllà: necessitem el sol, la nostra vida i els nostres ritmes estan lligats al sol. No només necessitem el sol per sintetitzar vitamina D, és molt més, hauríem de parlar dels efectes biològics de la radiació solar. La radiació solar que ens arriba està formada per la llum visible i les radiacions infraroja i ultraviolada. Cada radiació provoca algun efecte particular sobre el nostre organisme, molt és encara terreny desconegut. Si que coneixem els efectes de radiacions individuals, seleccionades, però, fins on jo sé, desconeixem el seu efecte conjunt. Tot i aquesta manca de coneixement, comentaré algunes coses que em semblen d’interès.
Per una banda, sabem que la llum blava ajuda a augmentar l’atenció, millora l’estat anímic i la concentració. La llum blava, al límit inferior de la radiació visible, inhibeix la síntesi de melatonina i, per això, llum blava a la nit no ens deixa dormir. S’aconsella que la gent amb insomni al vespre elimini qualsevol pantalla. Mirar pantalles abans d’anar a dormir és una mala pràctica per a aquestes persones. Se sap també que és la llum blava la que inicia el procés de pigmentació. Un efecte molt interessant de la llum blava és que augmenta la mobilitat de limfòcits i afavoreix el bon funcionament del sistema immune.
Coneixem bé que la radiació ultraviolada de longitud d’ona curta, la radiació ultraviolada B (UVB), pot provocar alteracions a la nostra pell ja que al ser de longitud d’ona curta és molt penetrant i hi arriba fins a la dermis. Aquesta radiació ens provoca cremades i pot induir melanomes. També aquesta radiació té un potent efecte immunosupressor. La radiació UVA no és tan perillosa, ja que per la seva menor longitud d’ona és unes 1.000 vegades menys penetrant. Tot i això, el seu abús també té efectes sobre la immunitat dels mamífers. Naturalment, aquests efectes tan negatius els produeixen més llargues exposicions al sol en persones poc pigmentades. Al mateix temps, la radiació ultraviolada redueix malalties de la pell com la psoriasi. Existeix un certa controvèrsia sobre els seus efectes positius i negatius, encara que és indiscutible el seu paper nociu quan se superen determinats límits, que depenen de la pigmentació.
Per altra banda, l’efecte positiu que té el sol sobre el nostre organisme és de coneixement general. Fins fa uns 20 anys era cosa de filòsofs. Hipòcrates i Aristòtil ja parlaven de la relació pell – ment. Avui la psicodermatologia ja és disciplina. Les raons potser no són gaire conegudes, però es basen en la relació directa entre la radiació captada per la pell i l’homeòstasi d’algunes hormones. Existeix una comunicació bidireccional. La radiació que penetra a les cèl·lules produeix alteracions químiques sobre algunes molècules del seu interior, són cromòfors i aquestes molècules o són missatgeres o desencadenen alguns senyals que provoquen canvis metabòlics. Un exemple obvi és a través de la retina. Està ben demostrar que la llum, a través d’uns fotoreceptors connectats a neurones de la retina, afecta l’estat d’ànim i la capacitat d’aprenentatge.
Per la seva banda, la llum vermella i la radiació infraroja de longitud d’ona curta tenen efectes terapèutics neurològics i psicològics. Aquesta radiació millora la capacitat metabòlica de les neurones i estimula la respostes antiinflamatòria i antioxidant, i afavoreix la formació de connexions neuronals. Es fa servir o s’està assajant el seu ús per millorar afectats de trastorns mentals i neurodegeneratius com ara la demència, la malaltia de Parkinson, l’ictus, el trauma cerebral i la depressió.
Podria estendre’m i posar més exemples, però aniria més enllà del meu objectiu, que no és altre que posar de manifest que privar a la gent de sol i exercici (d’això avui no en parlo) és una barbaritat, com també ho és classificar de col·lectius vulnerables en funció de l’edat. Una persona gran sana no té perquè ser més vulnerable que una altra més jove si no té alguna altra patologia. El problema és quan apareixen comorbiditats com ara COVID-19 amb inflamacions cròniques com són l’obesitat i la diabetis o malalties cardiovasculars. M’agradaria que a més de fer estadístiques de morts per edats, les fessin, entre altres coses, per l’índex e massa corporal (IMC). Segurament la correlació seria interessant. En comptes de parlar de franges horàries per gent gran ho fessin pels que tenen un IMC de 30 o més. O amb una hemoglobina glicosilada de més del 6,5%.
Si a sobre el sol ajuda a eliminar el coronavirus… Deixem-hi aquí. Ja se sap que qui no té res a fer, el gat pentina.
One thought on “COVID-19 a les fosques”