- Enric I. Canela - http://www.enriccanela.cat -

Dèficit de vitamina K en els casos més severs de COVID-19

Enric I. Canela

Una cosa que em resulta de gran interès és veure les relacions que els investigadors van trobant entre la COVID-19 i els micronutrients. Aquests darrers dies d’obligat recolliment reflexiu he escrit, entre altres coses, els següents textos El bacteris ens defensen [2], Els intrigants β-glucans [3], Elucubracions sobre la vitamina D i la COVID-19 [4], Micronutrients i infeccions agudes de les vies respiratòries [5], La vitamina E defensa el sistema immune [6], Certeses i incerteses de la COVID-19 [7], i COVID-19 a les fosques [8], en els que parlo de la relació de la micronutrició i la COVID-19 i el SARS-CoV-2 que la provoca.

Aquí comentaré la relació que sembla que s’ha trobat entre la vitamina K i l’agreujament de l’estat d’alguns afectats per la COVID-19. He pogut llegir aquests resultats en la pre-impressió de l’article Reduced Vitamin K Status as A Potentially Modifiable Prognostic Risk Factor in COVID-19 [9] elaborat per uns investigadors neerlandesos. Llurs conclusions, avalades per un nombre significatiu de pacients, les trobo molt plausibles.

Primer, però, parlaré d’algunes de les característiques de la vitamina K, crec que no massa coneguda. Les formes naturals de la vitamina K són vitamines liposolubles, és a dir, no solubles en aigua. A diferència de les altres vitamines liposolubles (vitamines A, D i E), el nostre organisme no té dipòsits i n’hem de prendre, si pot ser, diàriament. Si per qualsevol circumstància no hi ha una ingesta suficient, es genera un dèficit.

La vitamina K natural la trobem en dues formes que al nostre organisme són es comporten de forma equivalent, la vitamina K1 o fil·loquinona dels vegetals i la vitamina K2 que engloba les menaquinones, un grup de substàncies que tenen la mateixa fórmula central i difereixen per la llargada de la seva cadena lateral. Les habituals són la menaquinona-4 (MK-4) i menaquinoona-7 (MK-7). La vitamina K3 és una forma sintètica, sense la cadena lateral, és lleugerament soluble en aigua i era una forma de suplementar-la a persones amb dificultats d’absorbir els greixos. De totes formes, avui no està autoritzada i es dona amb alguns pinsos als animals. Hi ha controvèrsia, però no ho he seguit gaire.

La vitamina K1 vegetal la trobem en alta quantitat en el julivert i moltes especies. De totes formes, la dieta no és rica en aquests aliments. La vitamina K la prenem amb més quantitat amb els vegetals de fulla verda. Són rics en aquesta vitamina la col verda de fulla arrissada (especialment rica), els espinacs, les bledes i l’enciam, entre altres. Els olis tenen quantitats menors, però la bio-assequibilitat de la vitamina continguda en els olis és més elevada, la incorporem millor.

La vitamina K2 la podem trobar en productes fermentats ja que la produeixen els bacteris. Trobarem una certa quantitat en aliments animals, ells, igual que nosaltres, en necessiten. El fetge, el formatge, la llet i la mantega són bones fonts. Els bacteris del nostre còlon també en formen, però no està clar el grau de contribució d’aquesta font, no sembla que en puguem absorbir-la bé. La microbiota dels animals remugants en genera una quantitats suficient i ells la poden aprofitar per cobrir llurs necessitats. La vitamina K2 produïda per la resta d’animals, que no remuguen, majoritàriament s’excreta amb la femta i és la principal font de la que l’obtenen els animals copròfags com ara rosegadors i conills. La vitamina K2 és la que trobarem en els suplements alimentosos.

El dèficit de vitamina K per la dieta és rar. Com que la contenen molts aliments, encara que en petites quantitats, no acostuma a haver-hi dèficit dietètic. Les persones que tenen dèficit és deu a algun problema en l’absorció intestinal. L’absorció de les substàncies liposolubles requereix dels àcids biliars i els fosfolípids (podem dir genèricament lecitina). La manca de bilis pot ser deguda a múltiples factors que tenen a veure amb un mal funcionament del fetge. A vegades per obstrucció del conducte biliar o per malalties hepàtiques greus, sovint també acompanyades d’aquesta obstrucció. La disfunció del pàncrees i l’atrofia de la mucosa intestinal també provoquen la mala absorció dels greixos. Sembla que una causa podria també estar en llargs tractaments amb antibiòtics. La mala absorció de la vitamina K acostuma a estar acompanyada de la mala absorció d’altres vitamines liposolubles com la A, la D i la E.

La funció de la vitamina K a l’organisme és fer una única transformació, però implicada en diferents processos. La vitamina K serveix per modificar les cues d’unes determinades proteïnes. La modificació consisteix en l’addició d’un grup carboxil a un glutamat, que en condicions fisiològiques tindrà càrrega negativa. Com que el glutamat ja tenia una càrrega negativa, ara, amb dues, serà capaç de lligar un ió calci. Es converteixen en unes màquines de capturar ió calci. Quan la proteïna implicada, que era inactiva, ha unit l’ió calci es torna activa.

Algunes d’aquestes proteïnes activades es necessiten en la cascada de coagulació. De fet, la vitamina K agafa el seu nom de la paraula alemanya koagulationsvitamin, vitamina de coagulació. Per formar coàguls quan tenim una ferida, necessitem vitamina K. Si tenim un dèficit de vitamina K, la sang no coagularà i tindrem hemorràgies. Hi ha diferents proteïnes que s’activen, la més coneguda d’aquesta família és, segurament, la trombina. La protrombina s’activa i dona trombina. La trombina el que fa és trencar el fibrinogen i convertir-lo en fibrina i la fibrina, amb altres molècules, formarà els trombes o coàguls.

Un altre procés molt diferent en el que intervé la vitamina K és en l’activació de l’osteocalcina, entre altres proteïnes lligades al metabolisme ossi. L’osteocalcina també reté ió calci i això condueix a la mineralització de l’os. Dèficits de vitamina K donarien lloc a ossos amb poc calci, encara que el calci fos abundant a la dieta i el sèrum tingués la concentració d’ió calci correcta. És interessant recordar que l’osteocalcina també actua com a hormona i estaria implicada en la fertilitat masculina i en la resistència a la insulina, característica de la diabetis tipus 2.

Una altra proteïna que necessita la vitamina K per tornar-se activa és la proteïna Gla de la matriu (MGP). Aquesta proteïna juga un paper fonamental en el manteniment de l’elasticitat vascular (venes, artèries i capil·lars) i en l’elasticitat dels alvèols pulmonars. Sense vitamina K es calcifiquen el sistema vascular i els alvèols pulmonars. Pensem en aterosclerosi i en la fibrosi pulmonar o la malaltia pulmonar obstructiva crònica.

Tornant al tema de la coagulació. Com he comentat, la vitamina K és necessària per a la formació de trombina, que intervé en la formació de coàguls, però també en l’activació d’unes altres proteïnes conegudes com a proteïna C i proteïna S. La proteïna C s’uneix a la trombina i posteriorment a la S i fan que s’aturi el procés de coagulació i es dissolgui el coàgul. Alhora, les proteïnes C i S són antiinflamatòries. Un desequilibri en aquest procés provocaria la formació excessiva de trombes, una trombosi, que podria conduir a una embòlia.

Una de les manifestacions més greus que s’ha vist en COVID-19 severa és coagulopatia i tromboembòlia pulmonar venosa, amb els pitjors pronòstics. Doncs bé, aquest grup d’investigadors neerlandesos va comprovar que els malalts més greus i els morts tenen un estatus de vitamina K molt inferior als casos control.

L’explicació estaria en la suma de diversos factors. L’augment de citocines pro-inflamatòries no es veuria reduït per les proteïnes C i S, la manca d’elasticitat dels alvèols complicaria encara més la capacitat respiratòria i les possibles embòlies causades pels problemes del sistema de coagulació.

Aquí voldria remarcar que no estem parlant de la possibilitat de contreure la malaltia, sinó de què aquesta malaltia esdevingui greu i fins i tot porti a la mort.

No és rar que persones amb diabetis tipus 2 o amb malalties cardiovasculars tinguin un nivells baix de vitamina K. Els següents símptomes podrien indicar un dèficit de vitamina K: Coagulació lenta, hemorràgies freqüents (nas, orina o femta), menstruacions massa abundants, aparició de blaus amb facilitat i de vegades sense cap raó, Una manera senzilla de confirmar-ho és mitjançant el temps de protrombina. Una mesura de la velocitat de coagulació. En tot cas, un hematòleg ens ho confirmaria. Paga la pena mirar-ho. La manca de vitamina K pot derivar en problemes greus.