Enric I. Canela

Ara ha fet un mes que vaig escriure Elucubracions sobre la vitamina D i la COVID-19. Parlava aleshores de la vitamina D i la seva possible relació amb la protecció de la infecció del SARS-CoV-2. He anat insistint sobre aquesta idea i el dia 25 escrivia Certeses i incerteses de la COVID-19. El dia 2 intentava trobar més adeptes amb COVID-19 a les fosques. El dia 11 encara reblava el clau amb Grups de risc davant el SARS-CoV-2 i comentava aspectes profilàctics davant el probable rebrot, entre ells la vitamina D. Entremig, algun comentari més. Havia ja arribat a la conclusió que, com que no soc ni tertulià ni un autor massa llegit que fa forat entre els que prenen decisions, ho deixava córrer. Jo seguia estudiant i confirmant que en això, sense que serveixi de precedent, els resultats em donaven la raó. Si no em creuen, pitjor per a ells.

Resulta, però, que he trobat dades recents. Recentment van sortint articles que semblen confirmar aquesta hipòtesi. Faig un molt breu resum. Les idees bàsiques ja les he exposat en els meus escrits.

  1. The role of vitamin D in the prevention of coronavirus disease 2019 infection and mortality Els autors, en aquest article, diuen que ja està demostrat que la vitamina D protegeix contra les infeccions respiratòries agudes i que es poden prendre complements d’aquesta vitamina sense risc. Ells ara han trobat correlacions negatives entre els nivells mitjans de vitamina a cada país i el nombre de casos de COVID-19. Van observar que els nivells de vitamina D són greument baixos en les persones grans, especialment a Espanya, Itàlia i Suïssa, que també és el grup que s’ha mostrat més vulnerable de la població en relació amb COVID-19. Recomanen fer estudis sobre els nivells de vitamina D en pacients amb COVID-19 amb diferents graus de gravetat.
  2. The Possible Role of Vitamin D in Suppressing Cytokine Storm and Associated Mortality in COVID-19 Patients. Els autor recomanen recollir més dades dels malalts i especialment determinar el nivell de vitamina D. Parteixen del fet que quan més determinacions es fan, la taxa de mortalitat disminueix. Per això, per fer l’estudi van agafar 3 estats amb un nivell de cribratge i una distribució d’edats similars (EUA, Regne Unit i França). De les anàlisis efectuades treuen la conclusió la vitamina D pot reduir la mortalitat per COVID-19 en suprimir la tempesta de citocines. Concretament, el risc de casos greus de COVID-19 entre pacients amb deficiència severa de vitamina D és superior al de pacients amb un nivell de vitamina normal. Aquest efecte es pot atribuir a la capacitat de vitamina D de modular el sistema immunitari adaptatiu, amb la regulació del nivell de citocines, tot reduint així el risc de desenvolupar COVID-19 greu.
  3. ‘Scientific Strabismus’ or Two Related Pandemics: COVID-19 & Vitamin D Deficiency. Els autors indiquen que la deficiència de vitamina D s’ha descrit com a pandèmia, especialment a Europa. Independentment de l’edat, l’ètnia i la latitud, dades recents van mostrar que el 40% dels europeus tenen deficiència de vitamina D (25 (OH) D nivells <50 nmol/L) i el 13% són greument deficients (25 (OH) D <30 nmol/L). Els països més afectats amb deficiència severa de vitamina D són els subtropicals (Aràbia Saudita; 46%, Qatar; 46%, Iran; 33,4%, Xile; 26,4%) i les regions de latitud mitjana (França; 27,3%, Portugal; 21,2% i Àustria; 19,3%). Es va trobar que la deficiència severa de vitamina D era gairebé del 0% en alguns països d’alta latitud (per exemple, Noruega, Finlàndia, Suècia, Dinamarca i Països Baixos). Els autors fan una crida sobre la possible associació entre una deficiència severa de vitamina D i la mortalitat de COVID-19. Tenint en compte que prendre’n no té efectes secundaris rars, la suplementació profilàctica de vitamina D i / o el enriquiment d’aliments podrien raonablement servir com a teràpia adjuvant molt convenient per a aquests dos problemes de salut pública a nivell mundial (dèficit de vitamina D i COVID-19).
  4. Vitamin D: A simpler alternative to tocilizumab for trial in COVID-19?. L’autor formula la hipòtesi que la vitamina D podria ser una alternativa barata al tocilizumab. El tocilizumab és un medicament immunosupressor, car, que pot ser una opció terapèutica potencial per a pacients amb manifestacions greus de malaltia de coronavirus 2019 (COVID-19). Diu que es podria implantar la suplementació generalitzada de vitamina D. Això seria molt més barat i senzill que donar tocilizumab, que només es pot administrar per via intravenosa, i com que la vitamina D té efectes moduladors similars a una interleucina (citocina), ofereix una opció de tractament alternativa realista que pot salvar moltes vides.

Són 4 articles que m’ha semblat que mostren el molt probable efecte positiu de la vitamina D. Torno a donar al país aquell consell que no serà escoltat, preneu vitamina D. Total, no és cara i en general hi ha dèficit.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació