Enric I. Canela
En el meu darrer escrit (Les sardines, l’aspirina, els espinacs, el bitxo i la COVID-19) vaig parlar de la relació existent entre l’alteració de la relació triglicèrids : HDL-colesterol. L’augment de la concentració de triglicèrids i la disminució de l’HDL-colesterol és una característica de la COVID-19 simptomàtica i amb tendència a la gravetat. Per això sembla que formulacions com els fibrats que serveixen per reduir la hipertrigliceridèmia poden ajudar a combatre la COVID-19.
És molt possible que les persones que tinguin aquesta relació baixa tinguin menys probabilitats de cursar, en cas de contagi i de què el sistema immune no aturi el virus abans, la COVID-19 amb deteriorament greu de la funció respiratòria. En tot cas i amb independència de la COVID-19, tenir aquesta relació baixa és un bon indici de bona salut del sistema cardiovascular.
Com que sobre la variació d’aquesta relació es diuen moltes coses, moltes d’elles errònies, recordaré alguns conceptes.
Què fa pujar els triglicèrids? Contra el que es pugui pensar, només un tipus d’aliment, els carbohidrats. I si es vol considerar l’alcohol un aliment, les begudes alcohòliques. Les dietes riques en colesterol els fan pujar, però de forma molt poc significativa. Els greixos, saturats o insaturats, fan baixar la concentració sèrica de triglicèrids. Matisaré que probablement els carbohidrats d’índex glucèmic baix no tindran aquest efecte, mentre que els d’índex glucèmic baix sí. Aquesta diferenciació no està massa estudiada, però jo crec que serà així.
Si es vol reduir el nivell de triglicèrids i no es pateix algun tipus de problema genètic, la cosa és ben senzilla: reduir al mínim els hidrats de carboni, segurament refinats, i augmentar els greixos. Evidentment, aprimar-se i fer exercici, reduir el teixit adipós, va bé, però sol no és suficient.
L’altra punt és, què fa baixar al concentració d’HDL-colesterol? Què la fa pujar? La fan baixar els carbohidrats. Així, si un la té baixa, no li convenen els carbohidrats. Que la fa pujar? Els greixos saturats i els monoinsaturats són els que més hi contribueixen i amb menys proporció els poliinsaturats.
Una concentració alta d’HDL-colesterol és un indicatiu que el colesterol és eliminat eficaçment dels teixits, també dels alvèols pulmonars. Si la concentració es baixa les lipoproteïnes riques en colesterol circularan més temps i tindran més oportunitat d’oxidar-se i de provocar dipòsits.
Una concentració alta de triglicèrids ens indicarà, probablement, que les lipoproteïnes de baixa densitat són petites i denses i que es dipositaran en l’interior del teixit.
Els triglicèrids circulen en més proporció quan ingerim carbohidrats, especialment refinats i d’índex glucèmic alt, seria el cas dels sucres. Normalment aquesta condició (HDL-colesterol baix i triglicèrids alts) va acompanyada de resistència a la insulina (pre-diabetis o diabetis). La insulina és menys efectiva i no provoca l’acumulació de triglicèrids en el teixit adipós i fa que el plasma estigui enriquit en aquestes substàncies.
La conclusió que podríem treure, sense aprofundir més en el metabolisme, és que els triglicèrids alts o la condició diabètica afavoriran els dipòsits aterogènics.
Ambdues condicions seran favorables a danys pulmonars en cas de l’atac del SARS-CoV-2. Ja sabeu que triglicèrids i obesitat van junts. Ara penseu en quines són les persones que tenen més risc de patir una COVID-19 greu.
Segurament tenir els triglicèrids baixos i una relació triglicèrids : HDL-colesterol baixa ens protegirà d’una COVID-19 greu. Ja sabeu, pocs dolços.