Enric I. Canela
El tema del greix en l’alimentació és controvertit. De fa més de 40 anys està subjecte a polèmiques i recomanacions per evitar-los. Els greixos saturats han estat demonitzats amb l’acusació de ser un dels principals factors que contribueixen a les malalties cardiovasculars.
El raonament lògic emprat va ser: Els greixos saturats fan augmentar el colesterol plasmàtic, el colesterol eleva el risc de patir malalties cardiovasculars, ergo cal evitar els greixos saturats. Podem afegir-hi: l’oli de coco conté principalment àcid làuric, l’àcid làuric és saturat, ergo l’oli de coco no és saludable.
Hi ha, però, dos consideracions a fer. La primera és que el colesterol plasmàtic està format per motes fraccions diferents i cadascuna es comporta de diferent forma en el nostre organisme. La segona és que no hi ha cap evidència que els greixos saturats incrementin el risc de patir malalties cardiovasculars ni que afectin la mortalitat. Si que hi ha evidències de què augmenten el colesterol circulant. Hi ha moltes meta-anàlisis fetes amb resultats contradictoris. Unes ens diuen que ingerir greixos saturats és beneficiós i altres el contrari.
Sempre és bo recordar que la llet materna és molt rica en greixos saturats.
L’aterosclerosi és el resultat del dipòsit de diferents substàncies a l’endoteli, una d’elles el colesterol. Aquest dipòsit el provoquen les LDL-colesterol petites, denses i oxidades. Les partícules d’LDL-colesterol són diverses i segons la dieta i el metabolisme individual predominen les més grans o les més petites. Tenir moltes partícules LDL, si són grans i poc denses, no indica risc de malaltia cardiovascular. Tenir el colesterol elevat requereix observació però no necessàriament tractament.
Les partícules LDL-colesterol petites i denses acostumen a ser la conseqüència d’una elevada síntesi de triglicèrids a causa d’una dieta rica en hidrats de carboni. El resultat serà una concentració elevada de triglicèrids i una alta relació triglicèrids : HDL-colesterol. Si a sobre es prenen greixos que s’oxidin fàcilment, ja tenim el còctel perfecte. Sempre el podem millorar, però. Només cal que fem servir olis refinats, olis que hagin estat “purificats” amb extracció amb dissolvents orgànics. Segurament observarem cofois que LDL-colesterol baixa, però si anem més enllà veurem que la relació triglicèrids : HDL-colesterol augmenta. Mala cosa. Partícules d’LDL-colesterol petites i denses i a més oxidables.
Serà molt millor prendre un altre tipus d’oli. El d’oliva és bona cosa. Molt neutre pel que fa al colesterol. Una elecció més exòtica, però també saludable és l’oli de coco. Algú es posarà les mans al cap: “greixos saturats”, anatema!
Oli de coco que no estigui refinat, altrament malament. Com he comentat, en aquet oli hi trobarem àcid làuric, de 12 àtoms de carboni. Un àcid que viatjarà en part directament al fetge per la vena porta unit a l’albúmina, combustible alternatiu als hidrats de carboni. També el colesterol es veurà afectat. El colesterol total augmentarà i la relació triglicèrids : HDL-colesterol baixarà amb el conseqüent augment de les partícules d’LDL-colesterol gran i lleugeres, que no es podran oxidar fàcilment. Els àcids grassos saturats no s’oxiden. Tampoc podran penetrar a l’endoteli. Tindrem “colesterol”, però no risc d’aterosclerosi. El perfil lipídic després dels àpats serà bo. Si més no això és el que diuen els estudis fets fins ara.
Jo seguiré amb el meu oli d’oliva verge extret en fred, m’encanta.