Enric I. Canela

Arran de la presència del SARS-CoV-2 i la malaltia que provoca, la COVID-19, he llegit més coses de les que són habitual sobre alguns micronutrients, entre ells el zinc i sobre com ens pot ajudar a lluitar contra aquest virus. Del zinc se n’ha parlat bastant al llarg dels darrers anys i se l’ha promogut com a suplement alimentós per combatre els refredats. Vejam que en sabem i que crec que hi ha sobre això.

Primer de tot, què és el zinc? Com tothom ja sap, el zinc és un metall que s’utilitza molt, però que ens sembla que el veiem poc. El tenim en algunes aliatges, com l’alpaca i el llautó i, sobretot, està recobrint molts cables d’acer, acer galvanitzat, per evitar que s’oxidin. Antigament els filferros d’estendre la roba eren d’aquest material. En forma d’òxid de zinc, pólvores blanques, es fa servir com a additiu en productes tan diversos com pintures o cremes farmacèutiques.

A l’organisme tenim zinc, però no està en la forma metàl·lica, està oxidat, parlem de zinc, però més exactament hauríem de dir ió zinc. Tenim una quantitat relativament elevada d’aquest ió a l’interior de les nostres cèl·lules, és l’ió metàl·lic més abundant dins la cèl·lula després dels ions potassi i magnesi.

Com sabem, els ions metàl·lics no els podem fabricar, els hem d’ingerir amb la dieta. Cada dia en perdem, per vies diferents, femta, orina i suor, i cada dia hem d’aportar-ne.

Com podem prendre’n? Les ostres són l’aliment més ric, de 10 a 20 vegades més de l’aliment que segueix. En general les vísceres animals en tenen bastant, però són quantitats comparables amb les d’altres aliments. Els crustacis en general són una bona font, però la millor alternativa a les ostres són el germen de blat, les pipes de meló, síndria, carabassa i gira-sol. Les mantegues de cacauet i sèsam, el tahín. El tofu, els ous i el formatge són relativament rics en zinc. Hi ha molts cereals d’esmorzar enriquits. Són molt pobres en zinc les hortalisses i les fruites. Els que s’alimentin bàsicament d’amanides i verdures poden patir un dèficit.

Per a què serveix el zinc? El tenim en més de 200 enzims formant part de la seva estructura i sense zinc no funcionen. Un dels enzims que en té és l’alcohol deshidrogenasa, que elimina l’etanol de l’organisme. Un altre enzim és la superòxid dismutasa tant la intracel·lular com la plasmàtica. Aquest enzim, que es coneix com a SOD Zn/Cu, juntament amb un similar, la superòxid dismutasa mitocondrial, SOD Mn, tenen com a funció eliminar l’anió superòxid.

L’anió superòxid és una espècie d’oxigen reactiu que es produeix a partir de l’oxigen quan respirem. El produïm en gran quantitat. És una espècia química que si no s’elimina provoca grans danys a l’organisme, és l’estrès oxidatiu. De fet respirar ens mata. Envellim per oxidació. La SOD serveix per defensar-nos de l’oxidació. A l’organisme es forma l’anió superòxid per moltes causes altres que la respiració, una és per la fagocitosi, quan s’eliminen patògens. Està clar que el zinc, formant part de la SOD, és essencial per eliminar espècies nocives.

El zinc té moltes altres funcions formant part de centenars de proteïnes. Una destacable és que permet la formació d’unes estructures proteiques que es denominen dits de zinc i que serveixen per a què el DNA pugui codificar proteïnes. La manca de zinc comporta molts problemes: retard en el creixement, retard en el desenvolupament sexual, susceptibilitat a infeccions, pèrdua de la gana i letargia mental.

Hi ha les “zinc-finger antiviral protein (ZAP)” que, com el seu nom indica, contenen zinc i eviten la replicació dels virus. Hi ha resultats que mostren que els interferons que es produeixen contra els SARS-CoV-2 indueixen la producció de ZAP i ajuden a eliminar el virus.

Finalment, sabem que el tim produeix una sèrie d’hormones, la timulina, la timosina, la timopentina i el factor humoral de tim, que participen en la regulació de la transformació i selecció de les cèl·lules immunes, i també sintetitza hormones similars a les altres glàndules endocrines com la melatonina, els neuropèptids i insulina, que són transportades per les cèl·lules immunes als llocs on són necessàries. Desgraciadament, el tim envelleix i deixa de produir la quantitat necessària d’aquestes hormones. El tim és el marcapassos del nostre sistema immune i per tant de la nostra capacitat de defensar-nos dels agents patògens.

La timulina és una petita proteïna que requereix zinc. Quan manca zinc i manca timulina activa hi ha una disminució de l’activitat de les cèl·lules assassines naturals (NK, natural killers) i de les cèl·lules T citotòxiques. El resultat és una incapacitat del sistema immune d’actuar correctament i eliminar cèl·lules infectades.

El sistema immune és altament depenent de zinc. De fet, hi ha molt resultats que mostren que suplements de zinc ajuden a combatre malalties comuns com ara el refredat. Hi ha autors que discuteixen aquests resultats, però el que no és discutible és que si manca zinc, les defenses decauen ràpidament.

Com sempre dic: la micronutrició adequada és la clau d’una vida saludable.

Un consell per acabar: si preneu suplements, no ho feu de qualsevol forma. Els ions metàl·lics com ara calci, magnesi, ferro, zinc, coure, s’interfereixen i competeixen per passar de l’intestí prim a la sang. Normalment la quantitat de calci o magnesi que es pren és molt alta comparada amb la d’altres ions metàl·lics, millor sempre prendre’ls en moments diferents que altres suplements. També, el ferro, el zinc i el coure s’assimilen millor acompanyats de cisteïna. Recomano prendre’ls amb acetilcisteïna i separats dels àpats i, si voleu, amb un suc de taronja. Els aprofitareu millor.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació