Enric I. Canela

Mentiria si digués que no estic sorprès per la poca diferència que hi ha entre la incidència del virus en època càlida i menys càlida, que no freda que encara no ha arribat. No m’esperava això en aquestes dates. No em sorprèn que els efectes del virus sobre el sistema de salut no siguin tan destructors com els de fa uns mesos.

Una cosa és evident, tots, sistema de salut, polítics i ciutadans, sabem més coses sobre aquests virus i els seus efectes.

Pel que fa al tractament dels que manifesten símptomes, els professionals de la medicina són ara capaços de tractar-los amb més eficàcia i els hospitals estan més ben dotats, cosa que comporta i comportarà menys malalts greus i una menor mortalitat relativa.

Malgrat aquest coneixement, al meu parer, s’han comès excessius errors durant aquests mesos de pau relativa. Errors, que contra el que poden dir moltes veus, no són característics d’un o altre estat o comunitat. En tot cas, els països menys previsors o amb uns comportaments socials menys rígids han manifestat l’agreujament abans. També aquells llocs més calvinistes i habitualment crítics amb l’estat espanyol han caigut en xifres molt altes i preocupants, en alguns casos pitjors que les espanyoles.

També hem de ser conscients que les xifres actuals de contagis publicats no tenen res a veure amb les de fa uns mesos. Aleshores no teníem la menor idea del nombre de contagis. Les dades que si ens hem de mirar amb cura són les d’ingressats als hospitals i les de casos greus actius (UCI). També els morts. L’ocupació de les UCI a Catalunya és alta. Ja preocupant i si no s’atura, l’augment de casos pot provocar un col·lapse del sistema. Cal dir que entre finals de març i finals de maig hi havia més ingressats que no pas ara i que el ritme de creixement de març i abril era més alt que l’actual, però el pendent de creixement és alt i creix. La dada que realment m’amoïna és la pressió sobre el sistema de salut. La resta no crec que tingui excessiva importància, més enllà de la que li vulguem donar. La taxa de contagis del refredat és molt alta i ningú no en fa cas.

Aquesta és una malaltia que està cercant el seu lloc a la nostra societat per quedar-s’hi i, com ja he comentat algun altre cop, hem de trobar les eines per equilibrar la capacitat d’atenció hospitalària i i el ritme de contagis que requereixin aquesta atenció mèdica. Amb la grip ja es va fer i, tret d’alguns anys que actua amb especial virulència, el sistema la té ben assimilada. Les vacunes hi ha contribuït, però, com és ben conegut, ni tothom es vacuna ni tothom genera anticossos per acció de les vacunes, especialment les persones immunosenescents.

Aquest equilibri es pot aconseguir augmentant molt la capacitat de resposta hospitalària, en un grau que no té encara ningú al món, o reduint el ritme de contagi. Ambdues coses hauran de convergir. Pretendre que tot se solucionarà amb mesures de prevenció és una magna ximpleria. Una de les coses que no hem fet bé és no disposar ja d’un pla d’urgència de recursos humans necessaris per atendre el futur proper, però tenim el Govern dedicat a discutir si són llebrers o conillers, mentre els conills campen tranquils. No cal més que escoltar com estan les infermeres i, especialment, aquelles especialistes que han de tenir cura dels quiròfans i les UCI per captar el gran problema que tenim. A part d’homilies televisives, el Govern ha fet alguna cosa? Jo no ho sé, però vist tot plegat sospito que no gaire. Si anem a mirar què ha fet el govern espanyol, descobrirem que està preparant la legió per vèncer al virus. Ja sabeu. Sincerament, no veig programa enlloc.

Una altra cosa que no ha fet bé el Govern i que és molt greu, és la política de prevenció en allò que sospitàvem que podria anar bé per evitar infeccions. Jo a l’abril ja recomanava que es prengués vitamina D3 i vitamina K2 i també que els locals tinguessin una ventilació eficaç. Ara veiem ja molts resultats que ens estan dient que la majoria de gent hospitalitzada per la COVID-19 té dèficit de vitamina D. Fa mesos que sabíem que això anava així, però com que “no hi havia prou evidències científiques”, no fem res. Si la vitamina D hagués estat perillosa ho entendria, però no, sempre beneficiosa.

Si observem com actuen els diferents sistemes polítics contra aquesta malaltia veiem de tot i a modes i batzegades. Funcionen amb onades contagioses. Cap mesura està basada en gaire més que amb intuïcions. Els “experts recomanen confinament”. Per això no cal ser expert. És cert que si tothom es queda a casa un parell de mesos la cosa baixarà dràsticament, però si no es fa res, com fins ara, d’aquí sis mesos tornarà la cosa a estar igual. Es dirà que la vacuna ho solucionarà. No, no passarà així tan aviat. Tampoc ens podem permetre fer confinaments domiciliaris cada 6 mesos. La cosa és senzilla d’enunciar: morts pel virus o morts de gana.

El més trist és que avui sabem molt de com es comporta el virus en llocs tancats, sigui un bar o un aula (i 2), sabem que l’autoritat del professorat no té efecte sobre el virus.

Si observem que ha passat aquestes setmanes amb els contagis i els malalts. Em fixaré en una dada que és molt fiable. Les persones a les UCI. Després de l’alliberament de la població, el 7 de juliol assolim el mínim d’ocupació a les UCI, 40 ingressats. A partir d’aquí, hi ha més contagis i patim una pujada que arriba als 120 i aleshores creix poc a poc fins uns 150. De cop i volta hi ha un canvi de tendència, el 9 d’octubre. Les UCI es van buidant al mes de juny, i desen de fer-ho el 7 de juliol, uns 15 dies després de l’alliberament. El gran canvi posterior de tendència es produeix el 9 d’octubre. Que va passar al setembre que va comportar més contagis i entrades a les UCI? Jo tinc una tendència malaltissa a aplicar allò de “causa – efecte” i a intentar trobar correlació amb els fets.

Si mirem esdeveniments, a l’estiu hi ha més contactes entre jovent i es produeixen augments en aquestes franges. Els restaurants estan oberts, aleshores i fins fa 15 dies. Segurament no seran ells els que han provocat un canvi de tendència.

En aquests mesos el missatge, repetit contínuament, fins a la sacietat, i ho entenc, és que les escoles són un lloc segur. Jo no dubto de la seguretat de les aules si s’apliquen els protocols de ventilació. Tinc més dubtes pel que fa al comportament en les zones de lleure i a les entrades, però especialment a la sortida de les escoles. Us convido a anar a diverses escoles i observeu els grups de nens i, especialment d’adults que hi van.

Un recent article de The Lancett (Physical distancing in schools for SARS-CoV-2 and the resurgence of rhinovirus, oct 22, 2020) ens diu que els nens són els principals motors de transmissió del rhinovirus, amb la transmissió posterior a adults associada a exacerbacions de les malalties de les vies respiratòries i hospitalitzacions.

A Southampton, Anglaterra, es va fer el test a 3.898 adults entre el 23 de març i el 20 de setembre de 2020 i 1898 adults durant el mateix període del 2019. Va haver-hi una caiguda de la taxa de detecció de tots els virus respiratoris, inclosos els rhinovirus, després del bloqueig que allà va ser el 23 de març de 2020. La detecció de rhinovirus es va mantenir baixa en comparació amb l’any anterior després d’obrir el país el 10 de maig de 2020. Al voltant de dues setmanes després de la reobertura simultània de les escoles primàries i secundàries estatals a principis de setembre, es va produir un fort augment del nombre de deteccions en adults similars a les del 2019.

Segons els autors, les dades suggereixen que les mesures de distanciament físic adoptades per les escoles no impedeixen eficaçment la transmissió del rhinovirus. Si les mesures actuals d’allunyament a les escoles no impedeixen la transmissió de rhinovirus, sembla probable que passi el mateix amb el virus de la grip, per a la qual també se sap que els nens petits són transmissors clau. Les implicacions per al SARS-CoV-2 no les sabem del tot, ja que sembla que els nens petits són menys susceptibles a la infecció que els nens més grans o els adults, però un cop infectats tenen nivells similars de virus detectables a la nasofaringe.

Hi ha molts més treballs sobre el tema. Un altre article recent ens diu que el personal adult que treballa a les escoles és molt més transmissor que els alumnes, però que els alumnes també ho són. Un altre article, també de The Lancett ens posa de manifest que el tancament i obertura de les escoles té impacte en la transmissió. El diari Independent en fa un resum (Coronavirus: Reopening schools causes R transmission rate to surge, study suggests) El problema d’aquests darrers articles és la dificultat d’aïllar els diferents factors.

El cert és que molts articles i declaracions tendeixen a parlar de la seguretat dels centres escolars, com també ho són les universitats i les han tancat.

La meva opinió, més o menys expressada, és que l’interior de l’aula és segur. Tota la resta, incloent-hi el temps entre la sortida i arribada a l’escola o a casa és un vector significatiu.

Les dades són aquestes, els fets diària jo. Ara hem vist que era del gènere idiota tancar bars i restaurants. Crec que els cobrefocs nocturns tindran un efecte més gran. L’experiment francès de confinar tot l’estat menys les escoles em permetrà valorar si la meva hipòtesi és correcta.

El que jo tinc clar és que, a banda de mesures urgents que ja he comentat (vitamines D3 i K2, ventilació, etc.), faria un rigorós seguiment de tota la mobilitat associada a les entrades i sortides de les escoles. Pares i mares apilonats a la porta no va bé.

Deixo per al final: Barcelona hauria de reduir al 30% l’aforament del transport públic, segons el ‘semàfor’ de Sanitat. Hem vist imatges molt lletges.

En un lloc que conec bé i que té un índex de contagis per sobre de 2.000, la cosa està bastant concentrada i sembla que va començar amb dos casaments i un bateig multitudinaris. Naturalment estava prohibit fer-ho.

Tots els problemes exposats no els soluciona un confinament perimetral. El mateix efecte tindria posar-se barretina.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació