Enric I. Canela

Fa 50 anys Linus Pauling, químic i 2 vegades premi Nobel (Química, 1954; Pau, 1962), treia la conclusió, de diverses observacions i lectures, que la vitamina C (o àcid ascòrbic o ascorbat, que s’utilitzen indistintament en molts texts) tenia efectes molt favorables sobre l’evolució dels refredats. Ell defensava que la vitamina C evitava el refredat comú.

Va formular la hipòtesi que l’àcid ascòrbic protegia de les malalties víriques induint la síntesi de l’interferó. Recomanava prendre diàriament entre 1 i 2 g d’àcid ascòrbic. Aconsellava portar sempre a sobre àcid ascòrbic (pastilles de 0,5 g) i al primer senyal de refredat, prendre’n. Per això també es recomanava per evitar la grip.

S’ha escrit molt sobre el tema, però en general les conclusions van ser que no fa res per evitar els refredats, però com que és saludable i barata, que la gent ho provi. Fa anys, molta gent prenia vitamina C en forma de Redoxon (crec que ara la composició del suplement és diferent). Estava de moda, però la moda va passar.

Jo sempre he tingut el convenciment que la vitamina C té un efecte clar en evitar moltes malalties, però no he tingut arguments altres que el meu raonament per defensar-ho. El meu raonament i intuïció no són res en el camp científics, calen evidències experimentals.

Aquesta setmana he tingut una alegria, he vist un article publicat aquest més a Experimental Gerontology, per investigadors de la Universitat Complutense de Madrid i l’Hospital La Paz de Madrid (Vitamin C and vitamin C plus E improve the immune function in the elderly) que conclouen que la suplementació diària amb 500 mg de vitamina C a persones grans millorava llur funció immune fent-la similar a la dels adults joves.

Alguns potser haureu llegit algun article meu en el que parlo d’immunosenescència En cito dos: Uns 1,5 milions de catalans han tingut el virus SARS-CoV-2? I Grups de risc davant el SARS-CoV-2. De fet he argumentat diferents cops que un dels grans problemes davant de la malaltia i, ara i especialment, de la COVID-19 és la feblesa del sistema immune. Amb l’envelliment, la resposta immune es veu afectada.

Els investigadors van analitzar la variació dels paràmetres que serveixen per mesurar l’envelliment del sistema immune i van comprovar la millora amb 3 mesos de suplementació. Els resultats també indiquen que sis mesos després es manté relativament bé el sistema immune.

Els investigadors també suplementen als ancians amb vitamina E. Indiquen que no hi ha una millora afegida. La meva opinió és que la vitamina C és pot prendre, i seria recomanable fer-ho, cada dia. És hidrosoluble i l’excés, si això passés, s’excreta amb l’orina. La vitamina E, liposoluble, no ho fa i s’acumula. Jo no conec els efectes secundaris que podria tenir l’acumulació de vitamina E.

El suplements de vitamina C són molt barats (podeu trobar pots de 100 pastilles d’1 g per menys de 15 euros), però uns dieta adequada podria de suficient per als que no volen pastilles. Bo saber que els vegetals tenen quantitats elevades. Per exemple, 100 g de taronges aporten 140 mg de vitamina C i els pebrots una quantitat similar. Un suc de taronja natural al matí ja serien més de 300 mg amb poc més assolim aquests 500 mg mínims. Rar seria que un vegetarià ingerís poca vitamina C.

Ara, davant la COVID-19 convé tenir el sistema immune fort i les defenses pletòriques. Ja intuïu la meva recomanació.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació