Enric I. Canela

Llegia l’altre dia una notícia a Infosalus amb el títol “La dieta vegana, más eficaz para perder peso y controlar el colesterol que la mediterrània“. Fan referència a un article titulat “A Mediterranean Diet and Low-Fat Vegan Diet to Improve Body Weight and Cardiometabolic Risk Factors: A Randomized, Cross-over Trial” i publicat al Journal of the American College of Nutrition. Està signat per un grup de metges que pertanyen a un col·lectiu denominat Physicians Committee for Responsible Medicine. No coneixia aquest centre. Es dedica a promoure l’alimentació vegetariana estricta, a lluitar contra l’experimentació animal i altres aspectes de l’ètica i la sostenibilitat. Va tenir conflictes amb l’American Medical Association (AMA) a començaments dels anys 90, però sembla que això està superat. Aquest és el primer article que, sota el meu punt de vista, mereix ser considerat article científic.

El treball es fa fer amb uns 60 voluntaris distribuïts en dos grups a l’atzar. Uns van prendre dieta vegetariana baixa en greixos (consistent en fruites, verdures, cereals integrals i llegums), els altres dieta mediterrània (protocol PREDIMED, que consisteix en fruites, verdures, llegums, peix, lactis baixos en greix i oli d’oliva verge extra, limitant o evitant les carns vermelles i greixos saturats). No existia límit en la ingesta i cada participant podia prendre la quantitat d’aliment que volgués. L’estudi va durar 16 setmanes.

Els que van prendre dieta vegetariana van disminuir la ingesta en 500 kcal, mentre que els que van prendre la dieta mediterrània van mantenir la ingesta. Com és lògic, els de la dieta vegetariana es van aprimar. És destacable, com veurem, que el grup de la dieta vegetariana va variar la distribució dels aliments i la proporció de greixos va disminuir i la de hidrats de carboni va augmentar durant les 16 setmanes.

Una altra conclusió, segons els autors, és que el perfil lipídic del grup de la dieta vegetariana millora, però no en el cas de la dieta mediterrània. Les dades són les següents.

 

Dieta mediterrània

Dieta vegetariana

Δ [colesterol total (mg/dL)

-3,3

-14,5

Δ [HDL-colesterol] (mg/dL)

-0,6

-5,0

Δ [LDL-colesterol] (mg/dL)

-0,2

-11,1

Δ [VLDL-colesterol] (mg/dL)

-2,5

+1,7

Δ [triglicèrids] (mg/dL)

-9,8

+8,2

Δ {[triglicèrids]/[HDL-colesterol]}

-0,20

+0,38

 

Segons els autors, el perfil lipídic millora en el cas de la dieta vegetariana. Ho diuen perquè baixen més les concentracions de colesterol total i d’LDL-colesterol. Tanmateix, els autors no parlen de la concentració de triglicèrids. Clarament augmenten en la dieta vegetariana i disminueixen en el cas de la dieta mediterrània. Aquest augment es deu a l’increment de la proporció carbohidrats en detriment dels greixos en el cas de la dieta vegetariana.

Els autors no ho estudien, però la relació [triglicèrids]/[HDL-colesterol] és un clar indicador de risc. En tots els casos el valor és més alt del que seria desitjable, però dins la normalitat. Durant aquestes setmanes, el valor al que s’arriba en la dieta vegetariana és més alt, mentre en el cas de la dieta mediterrània disminueix.

Això és un indicador de partícules de LDL-colesterol més petites i denses que en el cas de la dieta mediterrània degut a la proporció d’hidrats de carboni. Per altra banda, la major proporció d’àcids grassos omega-6 en la dieta vegetariana fa que les partícules d’LDL s’oxidin més fàcilment.

En conclusió, la interpretació dels autors és, al meu parer incorrecta. En aquest cas concret, la dieta mediterrània és més sana. No prenen en consideració aspectes perfectament coneguts sobre el colesterol i els triglicèrids (podeu veure Colesterol: aparteu les criatures i Controvertit oli de coco).

L’oli d’oliva i els fruits secs són meravellosos. Als EUA no ho saben prou.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació