Enric I. Canela

El tractament polític i mediàtic dels efectes secundaris de les vacunes em té ben astorat. No tant pels lògics problemes generats per unes vacunes elaborades en un temps rècord, sinó per la quantitat d’inútils en el sistema decidint el què cal o no cal fer. Portem ja uns quants dies amb una cadena de despropòsits al voltant de la vacuna Oxford/AstraZeneca. Només hem d’observar les diferents decisions preses pels governs de la Unió Europea davant de l’informe de l’Agència Europea del Medicament. En síntesi: El comitè de seguretat de l’EMA conclou que els coàguls de sang inusuals amb plaquetes baixes haurien de figurar com a efectes secundaris molt rars de Vaxzevria (no actual de la vacuna COVID-19 AstraZeneca).

El que és més interessant de tot plegat és que, sense cap diferència destacable quant a efectes secundaris, al Regne Unit no s’han amoïnat gaire i a Estats Units gens.

Jo ja fa molts anys que quan vull veure un informe seriós sobre algun tema, miro els de les agències britàniques. Sistemàtics i ben organitzats. Res a veure amb la forma de procedir de la Unió Europea i, per descomptat, d’Espanya. La Comissió Europea a la llarga els acaba fent prou bé, però anys després. Útil per a un estudi històric, però poc per decisions immediates. Vist com s’està gestionant tot el tema de les vacunes, la Unió Europea s’ha cobert de cendra.

El que he fet, doncs, és mirar a fons que diuen els britànics. Segons indica l’agencia reguladora de salut britànica, la MHRA, al Regne Unit, a 28 de març s’havien posat més vacunes d’AstraZeneca que de Pfizer. S’havien administrant unes 10,9 milions de primeres dosis de la vacuna Pfizer i 19,5 milions de dosis de la vacuna d’AstraZeneca i s’havien administrat al voltant de 3,7 milions de segones dosis, principalment la vacuna Pfizer.

La MHRA ens dius que la immensa majoria dels efectes secundaris de les vacunes es relacionen amb reaccions al lloc de la injecció (dolor al braç, per exemple) i símptomes generalitzats, com ara malalties similars a la grip, cefalea, calfreds, cansament), nàusees (mareig), febre, marejos , debilitat, dolor muscular i batecs ràpids del cor. En general, tenen lloc poc després de la vacunació i no s’associen a malalties més greus o duradores. Aquest tipus de reaccions reflecteixen la resposta immune normal desencadenada pel cos a les vacunes. Normalment es veuen amb la majoria de tipus de vacunes i solen resoldre’s en un o dos dies. La naturalesa dels efectes secundaris sospitosos rars és molt semblant en tots els grups d’edat, tot i que, tal com es va demostrar en els assajos clínics i com se sol observar amb vacunes per altres malalties, es donen amb més freqüència en adults més joves.

El MHRA va confirmar recentment que les proves fins ara no suggereixen que la vacuna d’AstraZeneca provoqui tromboembolisme venós sense que prèviament hi hagi un recompte baix de plaquetes. És a dir, seria un procés seqüencial.

Malgrat tot, l’agència britànica si ha tingut en compte els efectes secundaris d’AstraZeneca i ha fet algunes recomanacions tot indicant que es prenguin precaucions. Consideren que el risc global de que es formin coàguls de sang és d’aproximadament 4 persones en un milió que reben la vacuna. Cap després d la 2a dosi. També indiquen que les persones que tinguin algun símptoma després de la 1a dosi, consultin al metge.

La limitació adoptada pel govern britànic ha estat no administrar la vacuna d’AstraZeneca a menors de 30 anys, cosa ben diferent al desgavell de la Unió Europea. A mi aquesta opció em semblaria la més raonable (qui diu 30, diu 20, no hi veig raó d’edat), perquè conforma augmenta l’edat el nombre d’infectats simptomàtics creix i per tant, és una forma de deduir contagis.

És interessant, però, fer notar que a la data de 28 de març, les morts imputables a efectes secundaris van ser prop de 28 per milió amb la vacuna Pfizer i prop de 25 per milió amb la vacuna d’AstraZeneca. D’aquesta, 1 i 2 van ser per causa de la trombocitopènia.

Els efectes secundaris provocats per les vacunes contra SARS-CoV-2 són de diferents classes. Un és l’anafilaxi, un reacció ràpida i greu en entrar en contacte un al·lergen amb els sistema immune. Afecta a tot el cos i si no s’actua ràpidament pot arribar a provocar la mort.

Les reaccions anafilàctiques més greus poden ser causades per qualsevol dels components que formen part de la vacuna, en la molts casos els coadjuvants i excipients. En les vacunes que hi ha ara al mercat porten polietilenglicol – PEG (Pfizer i Moderna) o polisorbat 80 (AstraZeneca, Janssen i Sputnik V). Tant per al PEG com per al polisorbat 80 s’han descrit reaccions al·lèrgiques. Són molt rares i per al polisorbat 80 s’han descrit molt poques.

Al Estats Units s’han reportat efectes secundaris amb totes les vacunes provades. El Centre per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC) indica que la incidència d’anafilaxi associada a la vacuna Pfizer sembla ser aproximadament deu vegades més alta que la incidència reportada amb totes les vacunes anteriors contra altres malalties, aproximadament 1 de cada 100.000, en comparació amb 1 de cada 1.000.000, que és la incidència coneguda i estable d’anafilaxi associada a altres vacunes. Sembla passa el mateix amb la vacuna de Moderna.

Aquestes reaccions són rares, i la sensibilització preexistent a un component de la vacuna podria explicar aquesta observació. El CDC recomana l’exclusió de qualsevol persona amb antecedents de reacció al·lèrgica severa o immediata associada a qualsevol dels components de la vacuna, inclòs el polietilè glicol (PEG) i derivats del PEG com els polisorbats.

La segona classe d’efectes secundaris són ocasionats per la macromolècula o vector que induiria la producció d’anticossos. De les vacunes citades abans, tenim de dues classes, les que porten ARN missatger del SARS-CoV-2 (Pfizer i Moderna) i les que porten un virus inactivats al que se li ha introduït l’ADN del SARS-CoV-2 (AstraZeneca, Janssen i Sputnik V).

Una hipòtesi és la infecció de les plaquetes o de les cèl·lules precursores de les plaquetes, els megacariòcits.

Hi ha proves que indiquen que virus com el dengue, la grip i el VIH poden infectar les plaquetes, i hi ha una evidència preliminar de la presència de SARS-CoV-2 a les plaquetes en pacients amb CoViD-19. A més, si no estic mal informat, la vacuna del xarampió provoca trombocitopènia en 1 de cada 30.000 vacunats.

Les plaquetes són cèl·lules sense nucli que, estranyament, poden traduir l’ARN missatger i sintetitzar proteïnes. Si les vacunes amb ARN missatger infecten les plaquetes i sintetitzen les proteïnes del virus hi haurà una resposta autoimmune contra aquestes plaquetes. El resultat és un descens del nombre de plaquetes amb greus conseqüències. Hi ha hagut almenys 43 casos de trombocitopènia immune amb vacunes Pfizer i Moderna, i hi ha almenys una mort reportada amb trombocitopènia immune després de la vacuna Pfizer.

Les vacunes vectorials AstraZeneca, Janssen i Sputnik V no poden infectar les plaquetes, però sí els megacariòcits, les cèl·lules precursores de les plaquetes. Les plaquetes tenen una vida útil molt curta (~ 10 dies) i una destrucció autoimmune de megacariòcits pot provocar una trombocitopènia greu.

Cada dosi de la vacuna conté una càrrega viral molt elevada (per exemple, 50.000 milions de partícules virals / dosi a la vacuna AstraZeneca i 100.000 milions de partícules virals / dosi en Sputnik-V). Les partícules es distribueixen pel cos i via el sistema limfàtic; és probable que el seu volum aparent de distribució sigui molt alt.

Probablement, la destrucció dels megacariòcits sigui la causa principal dels danys d’aquestes vacunes basades en vectors vírics, com la d’AstraZeneca.

Anava a escriure que, probablement, es veurien coses similars amb les vacunes de Janssen i Sputnik, però just a punt d’acabar l’article, llegeixo que amb la vacuna de Janssen s’estan donant casos similar i que l’EMA ho està estudiant.

A mi, amb la informació que tinc, no em cap més explicació que una sobre-reacció del sistema immune, cosa que passarà en molts pocs casos i que podrien ser previsibles d’aquí molt pocs dies. De fet, crec que les persones més susceptibles serien aquelles que si agafen la COVID-19 tindran una tempesta de citocines que comprometrà la seva vida.

Un nota d’interès al final de l’article. La vacuna AstraZeneca es pot conservar en una nevera normal i només costa uns quants euros per dosi. S’espera que es produeixi a gran escala, podria tenir un paper vital en la sufocació de la pandèmia. Algú podria tenir interès en fer el boicot a aquesta vacuna?

Jo em quedo amb els comentaris de Rafael Vilasanjuan és director del departament d’Anàlisi i Desenvolupament d’ISGlobal, especialitzat amb plans de vacunació: “Si mires el prospecte de l’aspirina, té molts més efectes secundaris que la vacuna d’AstraZeneca. I l’ibuprofèn. Molts més. I no són medicaments que et prenguis quan tens una malaltia de vida o mort”.

Acabo: una persona més gran de 60 anys té 70 vegades més probabilitats d’ingressar a l’UCI per no vacunar-se que de tenir un trombe a causa de la vacuna.

Una resposta a “El vodevil de les vacunes”

  1. […] vaig escriure un article sobre les vacunes: El vodevil de les vacunes. Entre d’altres, no hi vaig fer referència a un article del mes juny, en primera versió, i […]

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació