Enric I. Canela

Divendres vaig escriure un article sobre les vacunes: El vodevil de les vacunes. Entre d’altres, no hi vaig fer referència a un article del mes juny, en primera versió, i definitiu del setembre: Platelets Can Associate With SARS-CoV-2 RNA and Are Hyperactivated in COVID-19.

La tesi dels autors és que les plaquetes es troben a la primera línia de la patogènesi del COVID-19, ja que elles serien les que alliberen diversos conjunts de molècules en les diferents etapes de la malaltia. Les plaquetes poden tenir el potencial de contribuir a l’aclaparadora tromboinflamació del COVID-19, i la inhibició de les vies relacionades amb l’activació de les plaquetes pot millorar els resultats durant el COVID-19.

He citat aquesta referència perquè sembla clar que les plaquetes són protagonistes en els danys més greus que causa el SARS-CoV-2 i també en els efectes secundaris més greus i escassament observats, principalment en les vacunes d’AstraZeneca i Janssen.

Sabem que aquests efectes secundaris es deuen a les plaquetes i podrien ocasionar-se a les cèl·lules precursores de les plaquetes, els megacariòcits. La hipòtesi seria que els adenovirus inactivats que formen aquestes vacunes indueixen la síntesi de les proteïnes víriques antigèniques en els megacariòcits i en les plaquetes.

L’organisme del subjecte vacunat al cap d’uns dies, entre 3 i 12, ja haurà produït anticossos anti-Sars-CoV-2, i aquests anticossos reconeixeran com a estranyes les plaquetes i les eliminarà. L’organisme en produirà més, joves i actives, i el resultat de tot plegat serà una trombocitopènia amb possible trombosi de sins venosos cerebrals (TSVC), a l’abdomen (trombosi de venes esplàncniques) i trombosi arterial.

Per a mi hi ha una pregunta inicial i una altra posterior depenent de la resposta a la primera.

  1. tots els vacunats amb aquestes vacunes desenvolupen plaquetes amb la proteïna antigènica a la superfície?
  2. Si la resposta és negativa, què fa que unes persones desenvolupin aquestes plaquetes anormals?
  3. Si la resposta és afirmativa, per què a algunes persones l’atac dels anticossos els provoca greus problemes?

En tot cas, si sabem que la majoria de la minoria de persones afectades són dones de menys de 50 anys.

De moment no tenim una explicació clara. Al meu parer, cal alguna cosa més que les plaquetes expressant la proteïna antigènica per explicar els efectes secundaris greus.

Si sabem que les plaquetes i el procés de la coagulació s’influencien mútuament i hi ha indicis dades que indiquen que gràcies a la interacció entre les plaquetes i la cascada de coagulació, l’hemostàsia és molt més eficaç que ho serien els dos processos per separat.

Sabem que els estrògens influencien la síntesi dels factors de coagulació i també sabem que, en molt petita quantitat, també se sintetitzen els megacariòcits. Un canvi en la composició del còctel d’estrògens, potser andrògens, que circula i que s’emmagatzema a les plaquetes podria tenir un efecte desencadenant. Podria haver un desequilibri hormonal (dominància d’estrògens)?

Jo no exclouria la vitamina K2, que juga un paper essencial en la gènesi dels trombes, No se li ha fet gaire cas, però jo als hospitalitzats per la COVID-19 els hi determinaria la vitamina K2. Ja fa un any escrivia aquí mateix Dèficit de vitamina K en els casos més severs de COVID-19.

Una possibilitat és que se sumin la síntesi de plaquetes antigèniques, algun desequilibri en els estrògens amb els factors de coagulació alterats i un dèficit de vitamina K2.

Unes anàlisi clíniques completes ens haurien de dir alguna cosa al respecte. Jo penso, des de la escèptica ignorància, que la bioquímica que es fa és massa limitada.

El temps ens ho dirà, però recordem que els efectes secundaris greus són extraordinàriament greus.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació