Enric I. Canela

La melatonina és una substància ben interessant. Fa anys, però tampoc tants, se li havien atribuït propietats miraculoses. La podem trobar com a complement alimentós, en dosis baixes, i en farmàcies. Hi ha moments en els que ha estat de moda i després ha quedat mig oblidada per tornar a aparèixer en algun titular al cap d’un cert temps.

Tanmateix, la melatonina no és una substància estranya a nosaltres, la melatonina és una hormona i, com totes les hormones, la sintetitza el nostre organisme. Se la coneix com l’hormona de la foscor, la secreta la glàndula pineal situada a prop del centre del cervell, entre els dos hemisferis. La glàndula pineal era per als egipcis l’ull d’Horus, en cercles esotèrics es considerava la porta de l’anima, i la teosofia, bevent de l’hinduisme, la considera el tercer ull que s’ha d’obrir per assolir nivells de desenvolupament superior.

És la melatonina una hormona amb propietats taumatúrgiques? És l’elixir de l’eterna joventut? Ens porta a dimensions superiors? Què hi ha de cert en tot el que es diu? La fisiologia és menys esotèrica.

Al nostre organisme la melatonina és forma a partir de la serotonina. La glàndula pineal és el lloc principal on es forma, però sabem que també se sintetitza al cervell, la retina, els limfòcits, el tracte gastrointestinal, les cèl·lules de la medul·la òssia, les plaquetes i la pell. Amb tot, la melatonina circulant a la sang deriva gairebé exclusivament de la glàndula pineal .

La serotonina la sintetitzem a partir del triptòfan, un aminoàcid essencial, que no el podem sintetitzar nosaltres i l’ingerim amb les proteïnes. No hauríem de tenir cap dèficit de triptòfan tot i ser l’aminoàcid menys abundant. Els aliments més rics són les proteïnes d’animals marins, les llavors de sèsam i les pipes de gira-sol. El triptòfan es ven com a complement alimentós per combatre la depressió.

Entre el triptòfan i la serotonina hi ha un producte intermedi, el 5-hidroxitriptòfan, que abreujadament es coneix com a 5-HTP. El 5-HTP també és un aminoàcid que es troba a la naturalesa (per exemple, s’extreu de les llavors de la Griffonia simplicifolia, un llegum africà). El podem trobar en el mercat com a complement alimentós. Les especificacions diuen que ajuda a combatre la depressió. El fonament estaria en què el 5-HTP travessa bé, millor que el triptòfan, la barrera hematoencefàlica i afavoreix la formació de serotonina.

S’ha formulat la hipòtesi que la disminució de l’activitat de les vies de serotonina és una de les causes de la depressió, encara que aquesta hipòtesi no s’ha confirmat clarament. Segurament hi intervenen més factors. El que sí està demostrat és que la serotonina està lligada als ritmes circadiaris i que les alteracions de la concentració d’aquest neurotransmissor desregula els ritmes i això comporta canvis d’estat d’ànim i depressió. De fet, molts dels medicaments que es donen per combatre la depressió actuen incrementant la concentració de serotonina accessible a les neurones.

Les alteracions del ritme circadiari que produeixen trastorn del son i alteració de la secreció de melatonina són característics en la depressió. La melatonina podria tenir un paper antidepressiu en mantenir els ritmes circadiaris.

La síntesi de melatonina a partir de la serotonina ve regida pels cicles dia – nit. La llum marca el ritme de producció. La llum blava activa unes cèl·lules de la retina que contenen un fotopigment, la melanopsina. Aquestes cèl·lules connecten amb una regió de l’hipotàlem que es coneix com a nucli supraquiasmàtic. El nucli supraquiasmàtic està connectat amb el gangli cervical superior i aquest amb la glàndula pineal.

Quan la retina capta llum blava, envia un senyal al nucli supraquiasmàtic i aquest immediatament, envia l’ordre d’inhibir la síntesi de l’enzim que transformarà la serotonina en melatonina: es deixa de produir l’hormona. Quan hi ha foscor aquest senyal inhibidor no es rep, l’enzim se sintetitza i la serotonina es converteix en melatonina. Recordem que les llums que ens arriben a la nit poden interrompre la seva síntesi. Especialment nocives són les pantalles d’aparells electrònics.

La melatonina és un cronobiòtic, la seva secreció s’ajusta a la durada de la nit. La seva funció fisiològica principal és transmetre informació sobre el cicle diari de llum i foscor a les estructures del cos.

La melatonina que secreta la glàndula pineal al torrent sanguini regula una sèrie de funcions fisiològiques quan s’uneix a un receptors de melatonina situats en diferents llocs de l’organisme. Així, afavorirà que determinades funcions les realitzin els nostres òrgans en moments determinats del dia. L’organització circadiària d’altres funcions fisiològiques depèn també del senyal de melatonina, per exemple, les defenses immunitàries, antioxidants, l’hemostàsia i la regulació de la glucosa.

Tanmateix, el que no fa la melatonina, contra el que s’havia cregut fa un temps, és regular el son. El que si sembla que té són unes lleus propietats hipnòtiques i disminueix la latència del son. Probablement, aquest estat col·labora en avançar l’efecte dels neurotransmissor que “apaguen” les neurones.

La melatonina és citoprotectora, essent una de les seves principals funcions l’eliminació de radicals lliures i en la regulació de la resposta immune. Com a molècula citoprotectora, la melatonina reverteix el dany inflamatori de baix grau observat en els trastorns neurodegeneratius i l’envelliment.

Hem de tenir present que la melatonina passa de les cèl·lules glials de la glàndula pineal al líquid cefalorraquidi constituent del sistema glimfàtic, circula pel cervell i, probablement, activa el drenatge de les neurones, la qual cosa elimina les proteïnes tòxiques, i neutralitza les espècies reactives que provoquen la neurodegeneració.

La melatonina tindria una gran significació com a molècula antioxidant al cervell ja que, tot i que aquest òrgan només representa el 2% del pes del cos humà, consumeix al voltant del 20% de l’oxigen del cos. Aquest alt nivell de consum d’oxigen provoca una gran quantitat d’espècies reactives que cal eliminar.

En models experimentals de la malaltia d’Alzheimer i la malaltia de Parkinson, s’ha observat que la melatonina prevé la neurodegeneració. Un nombre limitat d’assajos clínics avalen la potencialitat de la melatonina en una fase inicial d’aquestes malalties.

Els nivells baixos de melatonina a la sang caracteritzen l’edat avançada. Els adults grans produeixen menys melatonina i això contribuiria a afavorir aquestes i altres malalties. S’ha determinat que la concentració de melatonina circulant està disminuïda en els trastorns neurodegeneratius, la síndrome metabòlica, i les malalties cardiovasculars.

L’administració de melatonina a animals vells contraresta un nombre significatiu de canvis relacionats amb la senescència. Així, la melatonina permetria un envelliment més saludable.

Malauradament, la indústria farmacèutica no dona gaire suport als estudis de melatonina ja que no pot patentar una substància natural.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació